València projecta donar un ús ecològic i ciutadà al nou llit del riu

L’alcalde Joan Ribó ha presentat el document que planteja tres llits dins de l’actual i compatibilitza l’ús hidràulic, l’ecològic i el social

La renaturalització del nou llit del riu Túria. Este és l’objecte del projecte de crear una nova infraestructura verda que harmonitze la funció de drenatge d’esta zona amb el seu ús públic i d’espai ecològic. L’alcalde de València, Joan Ribó, ha presentat hui un estudi de viabilitat per a desenvolupar, a llarg termini, este “corredor verd”, que enllaçarà el Parc Natural de l’Albufera amb el del Túria (que inclou els jardins que ocupen l’antic llit d’este riu), i connectar transversal i longitudinalment els municipis riberencs.

Per fer possible esta intervenció, que permetrà acabar un projecte encetat ara fa 50 anys, ha proposat la creació d’un organisme que represente totes les administracions implicades, també la ciutadania “per obrir un diàleg, per saldar el deute històric amb l’anomenada ciutat del Sud i per dignificar este espai públic tan emblemàtic, que ha de ser un impuls al treball conjunt en l’àrea metropolitana”.

A hores d’ara, el nou llit compta amb 11,8 km situats entre l’Assut del Repartiment (a la localitat de Quart de Poblet) i la desembocadura al mar Mediterrani; 5.000 m³/s de capacitat hidràulica (reduïda per la construcció de nous ponts); “i un entorn agressiu, amb autovies dures a les dues bandes», segons informat l’alcalde, en afirmar «que és el moment d’actuar per regenerar este enclavament urbà”.

“És el moment per a la tramitació de la nova delimitació del PORN (Pla d’Ordenació del Parc Natural), a la qual hem fet al·legacions; per la pròxima redistribució de l’aigua, així com el nostre compromís amb la biodiversitat. I ho hem de fer en conjunt, València amb les poblacions afectades, i amb el suport de la legislació europea que, fins i tot, finança la regeneració dels hàbitats”, ha explicat.

L’esmentat estudi de viabilitat ha sigut encarregat per l’Ajuntament a través de la regidoria de Devesa-Albufera i, tal com ha aclarit l’alcalde, “respecta la funció hidràulica del nou llit del Túria, que es va fer amb un objectiu molt clar que no hem d’oblidar: canalitzar possibles avingudes d’aigua, després de l’experiència de 1957”.
“Òbviament, este ús és el principal i s’ha de mantindre, i compatibilitzar amb altres usos possibles com s’ha fet, amb èxit a altres ciutats, com ara a Barcelona, amb el riu Besòs, o Los Ángeles, dues experiències que han servit de base per a la proposta que hui presentem”.

El document, que ha fet públic l’alcalde Joan Ribó acompanyat pel regidor de Devesa Albufera, Sergi Campillo, i l’arquitecte Rafael Ribera, planteja tres eixos d’intervenció (hidràulic, ecològic i social) i un sistema de gestió. En la seua intervenció, l’edil s’ha detingut en la part del nou llit del Túria que complirà la missió de canal de trànsit de flora i fauna entre els dos parcs naturals (el del Túria i el de l’Albufera), ha parlat de la recuperació del riu i la generació d’hàbitats al voltant del canal d’aigua.

“És molt important tindre en compte que esta és una oportunitat d’or per a connectar dos espais naturals en un corredor verd, que possibilitaria la interconnexió d’estos parcs per a les espècies vegetals i animals que podrien interactuar entre elles. Això es pot aconseguir separant l’eix social de l’eix ecològic, ja que no estem parlant de crear un jardí, sinó de renaturalizar un espai conservant la seua funció hidràulica però amb una voluntat inequívoca que siga un corredor verd per a les espècies i faunes vegetals”, ha argumentat Sergi Campillo.

El regidor també ha explicat el possible ús social d’este espai, amb zones acotades i miradors. “Parlem d’espais per a la mobilitat, accessibles i segurs». L’estudi també contempla «possibles actuacions sobre l’entorn com ara l’arbratge en les dues riberes, revisió del trànsit de les vies perifèriques, la incorporació del transport públic, la senyalística i la incorporació de la toponímia”.

A més, ha manifestat, “l’ús ciutadà afavorirà la connectivitat de les poblacions humanes dels nostres pobles al nord i al sud del riu. De fet, esta connexió permetria connectar des de l’últim poble del Parc Natural de l’Albufera, que és Cullera, fins a l’últim poble del Parc Natural del Túria, que és Pedralba. Estem parlant, per tant, d’una connectivitat molt important que implica milions de persones”.

Per la seua banda, l’arquitecte Rafael Ribera, qui ha intervingut en nom de l’equip multidisciplinari que ha realitzat estudi de viabilitat per la renaturalització del nou llit del Túria, ha explicat l’eix hidràulic. Es plantegen tres llits dins de l’actual. L’un, amb un cabdal mínim permanent d’aigua, per sostindre el cabal ecològic; un d’altre de reserva, amb zones inundables però sense contingut permanent d’aigua; i un tercer que inclou els altres dos i suposa la garantia que posa fora de perill l’àrea metropolitana. Els accessos per a les persones “estaran controlats per portes, ubicades properes als nuclis urbans, i amb les precaucions necessàries per a previndre improbables però possibles avingudes d’aigua”.

En relació amb la gestió, el document proposa crear un organisme que represente a totes les administracions implicades, en les proporcions que es consideren oportunes. “Igualment ha d’incloure a la ciutadania i les seues organitzacions per a dur a terme una gestió de proximitat i transparència. Es tracta de definir una mínima estructura per a dirigir el procés en tot el seu desenvolupament. I per descomptat, requerirà un cert suport tècnic, econòmic i jurídic”, ha afegit l’alcalde.

Per últim, el primer edil ha explicat que els passos a donar d’ací endavant són: Obrir un diàleg amb la ciutadania, presentar el projecte als alcaldes i responsables dels pobles de València del Sud dels municipis implicats (Xirivella, Mislata i Quart de Poblet), així com a l’associació de Municipis del Parc Natural Túria, a la direcció i junta rectora del Parc Natural Túria, a la Generalitat i Diputació de València i al Ministeri de Transició Ecològica (on s’inscriu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i a la societat civil.

“L’estudi que hui presentem, que ja ha sigut objecte d’un procés de participació ciutadana, i d’ens i especialistes, és un primer pas en el debat d’este assumpte urbà que ha d’estar present en el futur de la comarca”, hi ha conclòs.