La Fiscalia demana més de mil anys per a un clan que esclavitzava a treballadors

A més, es reclama a cada acusat una multa de 2.400 euros per cadascun dels 30 delictes contra els drets dels treballadors, la qual cosa ascendeix a un total de 72.000 euros per processament, 288.000 en total

Usuaris i funcionaris a l'entrada de la Ciutat de la Justícia. EFE/Arxiu

La Fiscalia Provincial de València reclama penes que sumisquen 1.164 anys per a quatre homes (un pare i els seus tres fills) de nacionalitat búlgara per explotar laboralment a 33 compatriotes, als qui mantenien “amuntegats i en condicions infrahumanes”.

El judici per aquests fets s’ha iniciat hui en la secció tercera de l’Audiència Provincial de València i previsiblement conclourà el 27 de febrer, segons les estimacions inicials.

La Fiscalia, a l’escrit de la qual d’acusació ha tingut accés EFE, els considera responsables de 33 delictes de tràfic d’éssers humans i 30 delictes contra els drets dels treballadors (tres de les víctimes no reclamen).

Per cadascun dels 33 delictes de tràfic d’éssers humans es reclama una condemna de 7 anys de presó (el que suma 231 per a cada processament, 924 en total); i per cadascun dels 30 delictes contra els drets contra els treballadors una pena de dos anys (60 per a cada processament, 240 en total).

A més, es reclama a cada acusat una multa de 2.400 euros per cadascun dels 30 delictes contra els drets dels treballadors, la qual cosa ascendeix a un total de 72.000 euros per processament, 288.000 en total.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia informa que els quatre processaments es troben a la presó des d’octubre de 2016, i responsabilitza al germà d’un d’ells (el pare) d’haver col·laborat amb el suposat entramat mafiós.

Els acusats, sempre segons el Ministeri Públic, constitueixen una agrupació familiar sense una estructura jerarquitzada, que es dedicava a traslladar a Espanya a persones de nacionalitat búlgara i escassos recursos econòmics, principalment de la regió de Pleven, per a treballar en tasques agrícoles.

A la seua arribada a Espanya els imposaven unes condicions de vida “infrahumanes”, ja que es veien obligats a viure “amuntegats”, en condicions insalubres i “en condicions laborals pròximes a l’esclavitud”, ja que es quedaven amb la totalitat o una part important del que cobraven.

Els processaments reclamaven a aquests treballadors les suposades despeses en els quals havien incorregut per haver sigut transportats des de Bulgària, així com el cost del lloguer de l’habitatge, l’aigua i l’electricitat.

L’horari de treball en el camp era d’un mínim de 12 hores diàries continuades, sense cap jornada de descans.

Per a assegurar la presència dels treballadors en les labors del camp per a les quals eren contractats, els inculpats els retenien la documentació búlgara i espanyola, entre la qual es trobaven el NIE i el permís de treball.

En algunes ocasions, tres dels acusats van exercir la violència contra les seues víctimes, especialment contra aquelles que van acudir a reclamar el que els corresponia pel seu treball.

Tant els processaments com les seues víctimes van residir en un edifici de Tavernes de la Valldigna (València) entre gener i abril de 2016, i posteriorment es van traslladar a Cuéllar (Segòvia), on van ser detinguts.

Les primeres denúncies per aquests fets van ser presentades davant els jutjats de Sueca (València), si bé tres de les suposades víctimes han comparegut en aquests mateixos jutjats per a informar que no reclamen res.

Els cinc processaments acordaven quedar-se amb la meitat del que cobraven aquests treballadors en la feina de casa de recol·lecció agrícola, encara que finalment només pagaven quantitats testimonials i fins i tot res, segons el relat de fets de la Fiscalia.

A més, van cobrar almenys 69.500 euros (més altres quantitats “en negre”) de diverses empreses de Pego (Alacant), Múrcia, Guadassuar (València), Valladolid, Burgos, Segòvia i Àvila per les contractacions dels treballadors que estaven sota la seua custòdia.

Publicitat