València cobrarà l’IBI (Impost de Béns immobles) a locals inscrits a nom de l’Església que alberguen activitats lucratives a partir d’enguany, impost que suposarà un milió d’euros d’ingressos en sis rebuts.
La Regidoria d’Hisenda ja ha aconseguit desendollar els registres cadastrals de fins a sis immobles que figuren a nom d’ordes religiosos o del mateix Arquebisbat on es desenvolupen activitats econòmiques i, per tant, susceptibles, segons el parer de l’actual equip de govern, de pagar impostos municipals.
El gir dels primers rebuts als edificis de l’Església amb usos lucratius adverteix el regidor d’Hisenda, Ramón Vilar, no implica que el cobrament es produïsca de manera directa. L’edil entén que l’Església interposarà tots els recursos que siguen a la seua mà per a evitar el pagament d’un impost municipal que no ha abonat mai apel·lant a l’existència de la Llei de Mecenatge i al Concordat de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu.
No obstant això, l’Ajuntament s’aferra a una resolució europea que considera “competència deslleial” que els béns adscrits a l’Església i es destinen a finalitats lucratives no estiguen subjectes a cap càrrega impositiva com qualsevol altra activitat econòmica.
De moment, l’activitat dels tècnics municipals ha aconseguit buidar l’ús lucratiu de fins a sis grans immobles que alberguen activitats universitàries i hospitalàries. En el concepte tributari s’ha desglossat aquelles parts dels immobles que no estiguen subjectes a finalitats lucratives, va subratllar el regidor. Els rebuts, segons van indicar fonts municipals, suposarien uns ingressos per al consistori de prop d’un milió d’euros.
Seria, no obstant això, la meitat aproximadament del muntant que calcula el consistori que podria pagar l’Església per tots els seus béns d’ús lucratiu en el terme municipal. Segons els càlculs d’aproximació que han realitzat els tècnics d’Hisenda de l’Ajuntament, existeixen immobles a la ciutat inscrits a nom de l’Arquebisbat de València o d’alguna de les seues ordes religiosos que, si se’ls aplicara l’IBI, haurien d’abonar una quantitat que rondaria els dos milions d’euros. No obstant això, tan sols s’ha aconseguit dilucidar, de moment, l’activitat econòmica de sis d’ells, als quals se’ls remetran els rebuts corresponents l’any vinent.
A més, els funcionaris municipals han de desglossar de cadascuna de les parcel·les inscrites a nom de l’Església quin ús tenen cadascuna d’elles, ja que en algunes es combinen usos religiosos, assistencials i socials (que no pagarien en cap cas) amb altres lucratius. De moment, això sí, es demanarà la tributació dels més significatius.
