El regidor de Transició Energètica i Emergència Climàtica, Alejandro Ramón, ha explicat que l’Ajuntament està instal·lant una sèrie de refugis per recuperar una espècie autòctona de rata penada en perill d’extinció anomenada «Myotis capaccinii». Es tracta d’un programa que duu a terme l’Ajuntament de València en el que es dissenya i desenvolupa plans de conservació per a la protecció i conservació de la fauna urbana.
Segons ha explicat Ramón, els tècnics de la regidoria Transició Energètica i Emergència Climàtica ja han albirat exemplars d’esta rata penada en el Parc de Capçalera i l’Ajuntament està instal·lant refugis per a estos quiròpters en l’horta, especialment en el terme municipal de Pinedo. Com és ben sabut, estos animals són un depredador natural de les plagues que afecten a la nostra horta.
Segons ha explicat Ramón, «este animal és l’única espècie de ratpenat catalogada en perill d’extinció en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Això implica que té el mateix grau d’amenaça que espècies tan emblemàtiques com el linx ibèric, l’ós bru o el gall fer cantàbric, espècies abanderades de la fauna amenaçada i sens dubte molt més conegudes pel gran públic, però en realitat tan amenaçades com esta espècie de ratpenat valencià».
La rata penada de peus grans és una espècie lligada a masses d’aigües calmades com a grans basses i recessos de riu amb poc corrent, ja que la seua dieta es basa principalment en insectes que captura sobre la superfície de l’aigua. S’ha comprovat que és capaç de capturar fins i tot algunes espècies de peixos xicotets. Estrictament cavernícola, la zona del litoral mediterrani i Andalusia alberga les millors poblacions a nivell estatal.
TALLERS TEORICOPRÀCTICS
Este programa també contempla xerrades a xiquets i xiquetes en què l’Ajuntament dóna a conèixer els beneficis dels ratpenats en el control biològic de plagues urbanes i agrícoles i les amenaces que pateixen. Després, en la part pràctica, els assistents construixen refugis per a estos mamífers alats.
Els refugis muntats en els tallers són instal·lats per tota la ciutat, especialment al voltant dels parcs i jardins que es consideren més oportuns, però també en instal·lacions o edificis adequats.
Per tal de comprovar si els refugis instal·lats són ocupats pels ratpenats, es realitza un seguiment dels refugis. «Es visiten tots els refugis a l’estiu i a l’hivern i s’observa el seu interior amb ajuda de llanterna i càmera endoscòpica. S’intenta esbrinar l’espècie que ocupa cada caixa i el nombre d’exemplars presents d’este animal tan representatiu de València», ha conclòs Ramón.
