Els dos refugis antiaeris de València reben a més de 16.600 persones des de la seua reobertura

El pla de rehabilitació dels refugis antiaeris forma part "d’una sèrie d'accions per a la reparació de la memòria històrica, entre les quals s'inclouen el canvi dels noms de carrers i la retirada d'honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica o la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa"

0817 Refugi Ajuntament 03

El refugi antiaeri de la Guerra Civil situat en l’edifici consistorial de València i construït en 1938 ha rebut 14.145 visitants des de la seua reobertura l’abril del 2017, mentre que pel refugi del carrer dels Serrans, fet l’any 1937, han passat 2.478 persones des que es va reinaugurar el passat mes d’abril. Tots dos obrin de dimarts a dissabte i poden visitar-se en grups de fins a 25 persones. L’entrada és gratuïta i és necessari concertar cita prèvia.

La restauració dels dos amagatalls de la Guerra Civil va començar el 2016. El primer a obrir-se al públic, a l’abril de l’any passat, va ser el que es troba sota el pati central de l’edifici consistorial. Durant el 2017 va rebre 8.515 visites i unes 5.630 el que portem d’any. Es tracta d’un refugi de tipus escolar que va ser construït en 1938 i que tenia capacitat per a 700 xiquets i xiquetes.

PublicitatTroballengua  

Es va modificar parcialment a la dècada dels 50 i a la dècada dels 60 es va utilitzar com a magatzem de documents. Al llarg del segle va caure en desús fins que, fa dos anys, l’Ajuntament va emprendre el projecte “per a la seua posada en valor com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València”, en paraules de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello.

Pel búnquer del carrer dels Serrans han passat 2.478 persones des que va obrir les portes el passat mes d’abril. Després de la guerra, i fins al 1953, va ser utilitzat com a magatzem i botiga de plàtans.

Posteriorment l’Ajuntament el va cedir a la falla Santa Cruz, que el va convertir en casal, però l’any 2000 va ser abandonat per problemes de goteres. La primera fase de recuperació del refugi va consistir a la neteja i impermeabilització del sostre per posar fi a les filtracions d’aigua i, a continuació, es va realitzar un estudi arqueològic per escometre la fase final del projecte.

L’edil ha recordat que “els edificis inclouen una museïtzació amb panels perquè els visitants aprecien les instal·lacions i recorden quina va ser la seua comesa” i ha puntualitzat que “es tractava d’una demanda ciutadana de fa molts anys i per a nosaltres era molt important dur-la a terme”.

El pla de rehabilitació dels refugis antiaeris forma part “d’una sèrie d’accions per a la reparació de la memòria històrica, entre les quals s’inclouen el canvi dels noms de carrers i la retirada d’honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica o la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa”.

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana