L’ambient en Mestalla era el propi d’una cita com esta, en la que el VCF buscava una victòria vital amb la qual començar a remuntar el vol. Els nostres dominaren els minuts inicials, buscant les arribades per bandes amb les quals crear perill. La primera clara va ser per a Carlos Soler, que va rematar dins de l’àrea un baló solt que va traure, baix del travesser, la defensa rival. I com a resultat de la constància, va arribar el gol. Una gran combinació valencianista la va finalitzar Montoya després d’una gran assistència de Nani. El VCF se posava per davant en el marcador abans d’arribar als vint minuts de joc. I no se va conformar. Els nostres seguiren buscant la porteria rival, sent Diego Alves un espectador més en una de les millors parts valencianistes en la temporada.
En la segona part el VCF va seguir amb la mateixa voluntat de fer més gran la distància en el marcador. L’àrbitre va començar un festival de targetes, i varen veure la groga Carlos Soler, Parejo, Gayà i Munir per accions molt riguroses. Voro va donar entrada a Cancelo en lloc de Munir, buscant noves opcions en atac per a poder marcar el segon i deixar pràcticament sentenciada la victòria. I el premi va arribar. Una falta lateral la va traure Parejo i la va salvar baix pals Diego López. I en el rebuig, Santi Mina no va perdonar deixant molt de cara el partit. En la recta final, David López va acurtar distàncies amb un remat de cap després d’una gran parada de Diego Alves. Però finalment, els tres punts se varen quedar en Mestalla, que va cridar ben alt Amunt més que mai.
