València celebra la festa de Sant Vicent, perquè se celebra de creus cap a dins?

València celebra hui la festivitat de Sant Vicent Màrtir, el patró de la ciutat, però també del gremi de sastres i modistes.

PublicitatAVL

València celebra hui la festivitat de Sant Vicent Màrtir, el patró de la ciutat, però també del gremi de sastres i modistes.

Només és festa a la ciutat de València. Així ho va establir el Rei Jaume I després de recuperar la ciutat de mans musulmanes. El rei va considerar que la victòria sobre els àrabs es va deure a la intercessió del sant i en agraïment per la seua ajuda el va designar protector de València.

PublicitatRovira  

La tradició diu que les celebracions tenen lloc de creus cap a dins, es tracta d’una expressió popular de l’època de Jaume I, una manera de dir que la festa únicament se celebra dins dels límits de la ciutat, molt ben delimitats per creus.

Antigament era costum en la Corona d’Aragó posar una creu a l’entrada i eixida del municipi. La tradició es manté, actualment trobem 14 creus en les diferents entrades i eixides de la ciutat.

Vàries de les creus són creus cobertes (es troben a l’interior d’alguna construcció). La més coneguda és la Creu Coberta del Camí ral de Xàtiva, datada en el segle XIV, que dóna el seu nom a un barri de la ciutat i marca el final del carrer Sant Vicent Màrtir.

Entre les creus cobertes també es troba la Creu Coberta del Camí de Barcelona (Creu Coberta del Camí de Morvedre) que data també del segle XIV i la Creu Coberta de Mislata.

En l’avinguda del Port es troba la creu de terme Camí del Grau o Camí de la Mar, encara que no en la ubicació exacta en la qual va ser construïda. Ha sigut traslladada en diverses ocasions per a facilitar el traçat dels carrers. La Creu de Pinedo o Creu de Conca està a pocs metres d’arribar a l’Albufera. Una altra de les creus de terme es pot veure en l’autovia d’eixida cap a Barcelona.

En la plaça de la Creu del Canyamelar es pot veure una altra d’estes creus assenyalades. La creu que es troba en l’avinguda de les Corts Valencianes té mig segle. Datada de la mateixa època és la creu que es troba a l’entrada i eixida de la Pista de Silla. Al carrer Nicasio Benlloch es localitza una altra d’estes creus que es coneix com Creu del Camí Vell de Llíria.

La creu que es trobava en el Camí de Montcada va ser derrocada durant la Guerra Civil i més tard restaurada. La Creu de Benimàmet se situa en la plaça Camporrobles en l’antic camí vell a Paterna.

També es pot localitzar una altra d’estes creus en Benifaraig, que pertany al final de València des de 1900. En Massarrojos (Camí Profund de Borbotó) es troba una altra creu des que la població va passar a integrar-se a València en 1899. L’actual també és posterior a la Guerra Civil, ja que va ser destruïda.

Els actes per Sant Vicent comencen a la Catedral de València on tindrà lloc una missa a les 10.30 hores i es pot visitar el braç esquerre del sant. La missa estarà presidida per arquebisbe de València, Antonio Cañizares.

A les 11.30 hores tindrà lloc una processó de la imatge de fusta platejada de Sant Vicent Màrtir. El recorregut començarà en la plaça de la Reina, seguint pel carrer de la Mar, Avellanes, plaça de l’Arquebisbat i plaça de l’Almoina per a tornar a la Catedral.

A les 13.00 hores, rebrà el sagrament del Baptisme un xiquet anomenat Vicent en la parròquia de Sant Esteban Protomártir de València, acte tradicional en la festa, organitzat per l’Associació de la Pila Baptismal de Sant Vicent Ferrer.

A la vesprada a les 20.00 hores, tindrà lloc la tradicional missa en ritu hispà-mossàrab, en la parròquia de Crist Rei de València, primitiva basílica sepulcral del sant, coneguda com «La Roqueta», situada al carrer Sant Vicent, 126. Igualment, la parròquia celebrarà al matí, a les 10 hores, la tradicional benedicció i repartiment dels pans de Sant Vicent, abans de la missa major de les 12.00 hores.