Un jutjat de València arxiva per prescripció la causa oberta per tortures durant el Franquisme

A València s'havien presentat un total de sis querelles impulsades per l'Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme en el País Valencià

PublicitatAVL

El Jutjat d’Instrucció número 15 de València ha arxivat per prescripció i sobre la base de la Llei d’Amnistia del 1977 la causa oberta després de diverses querelles interposades per tortures i altres delictes contra la integritat moral durant el Franquisme.

Així consta en la resolució dictada pel magistrat després que la Fiscalia Provincial demanara la setmana passada el sobreseïment de les actuacions.

PublicitatRovira  

A València s’havien presentat un total de sis querelles impulsades per l’Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme en el País Valencià integrada en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua). Una d’elles, representada per la cooperativa El Rogle, estava dirigida contra diversos policies adscrits el 1971 a la Brigada Polític Social franquista de la ciutat, entre ells, al que denominen el ‘Billy el niño’ valencià.

El Jutjat número 15 les va acumular i el fiscal va demanar recentment l’arxivament de les actuacions, petició que acull el jutge sobre la base de dos motius fonamentals, segons arreplega la interlocutòria, avançada per Valencia Plaza i a la qual ha tingut accés Europa Press. El primer, la prescripció.

Sobre este tema, assenyala que els fets arreplegats en les querelles presentades, ocorreguts a l’abril de l’any 1971 i l’any 1975, estan prescrits, i recorda que és només en data “molt més tardana” quan s’ha establit la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat.

Així, assevera que la imprescriptibilitat d’estos fets solament opera en l’ordenament jurídic intern des del 1 d’octubre del 2004, en virtut de la reforma del Codi Penal. D’esta forma el jutge entén que “se superarien amb escreix els terminis de prescripció assenyalats”.

Així mateix, el jutjat arxiva el procediment sobre la base de la Llei d’Amnistia del 1977. Sobre este punt es remet a una sentència del Suprem que assenyala: “La Llei d’Amnistia va ser promulgada amb el consens total de les forces polítiques en un període constituent sorgit de les eleccions democràtiques del 1977”.

Esta llei, afig, va ser conseqüència d’una “clara i palesa” reivindicació de les forces polítiques ideològicament contràries al franquisme. Va ser una reivindicació considerada “necessària i indispensable” dins de l’operació duta a terme per a desmuntar l’entramat del règim franquista.

LA FISCALIA GENERAL

L’any 2016 Fiscalia General de l’Estat ja es va pronunciar en un informe sobre esta qüestió, arran de la petició rebuda d’un jutjat d’Argentina que va obrir una causa en la qual s’investigaven delictes comesos durant la Guerra Civil espanyola, abastant el període de postguerra i estenent-se fins a l’any 1977.

Fiscalia General va ordenar aleshores informar en contra de les comissions rogatòries sol·licitades pel jutjat d’Argentina sobre la base de diversos arguments, entre d’altres, perquè els fets investigats en eixe país van ser comesos per ciutadans espanyols a Espanya contra ciutadans espanyols, per la qual cosa serien competència de la jurisdicció espanyola.

Així mateix, l’informe del 2016 indicava que els fets estaven “clarament prescrits”: “És només en data molt més avançada quan s’estableix la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat”. En concret, l’octubre del 2004.

També al·legava que als fets investigats a l’Argentina els seria aplicable la Llei d’Amnistia, i exposava que existien a Espanya altres procediments i actuacions amb vista a l’esclariment dels fets, al restabliment de la memòria històrica, i a la consegüent recuperació de la dignitat de les víctimes.