Les temperatures primaverals que solen regnar a València en la primera quinzena de març -com se sol dir, fa temps de Falles- animen també als seus habitants “poc fallers” a instal·lar-se per uns dies en les seues segones residències, siguen xalets a la muntanya o apartaments en la costa.
D’aquesta manera no viatgen però desconnecten de les rutines diàries i dels sorolls que porta la festa, que al seu torn atrau milers de turistes que omplen els hotels i apartaments de la ciutat i l’àrea metropolitana.
El nombre de valencians que se’n va fora de València durant les Falles depén de quin dia de la setmana caiga el 19 de març i els dies de pont que arrossega, encara que qui es “escapa” d’aquestes festes ho fa pràcticament tots els anys.
Segons explica a EFE Eva Blasco, directora de l’agència de viatges Europa Travel i presidenta de l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP) i del consell empresarial de València de la CEV, les Falles no solen ser un període de viatges llargs ni de llarga distància; per a això s’aprofita més Setmana Santa i Pasqua, quan poden durar deu o onze dies.
El valencià que decideix eixir de València en Falles té un perfil professional, de directiu i d’edat madura, perquè les revetles, les festes i els castells de focs artificials són per a molts cites de carrer massa atractives per a no assistir, especialment per als joves.
Sense comptar amb els protagonistes de la festa, els fallers, que acudeixen sempre a cada acte. I és que quasi 100.000 persones de la ciutat de València i els pobles integrats en la Junta Central Fallera estan censats com a fallers, d’una població del voltant de 800.000 habitants, segons dades d’aquest organisme.
Mentre uns pocs se’n van, molts altres arriben a la ciutat sota el reclam dels monuments fallers que inunden els carrers de sàtira i enginy, acompanyats per les carpes blanques que acullen les activitats dels fallers.
De fet, les Falles desperten cada vegada més l’interés de visitants de diferents nacionalitats que busquen “experiències úniques i autèntiques” que els permeten viure com un valencià més, segons la primera tinent d’alcalde de València, Sandra Gómez, que cita les visites guiades per les comissions falleres, la cremà o les visites als monuments de la secció Especial entre els reclams.
No obstant això, el visitant principal de les Falles és nacional amb el 42% sobre el total (per damunt del 35% en la resta de l’any), i són els madrilenys, catalans, els mateixos valencians i els andalusos els “més propensos”.
Quant a visitants estrangers, el 20% dels quals visiten les Falles són italians, seguits per holandesos (12%), britànics (9%), alemanys (7%), francesos (6%), belgues i estatunidencs (tots dos amb un 4%).
Segons el sondeig realitzat per la fundació Turisme València, l’ocupació per a aquestes festes està entorn del 75% de mitjana entre els dies 15 al 19, i en el 88% per a la jornada del dissabte 16, i la previsió és d’augment de l’ocupació amb les reserves d’última hora.
Per a mostrar l’origen i singularitat de les Falles, Turisme València impulsa activitats dirigides principalment a visitants com a visites guiades de tres hores i mitja de durada, que permeten conéixer la indumentària, tradició musical i espectacularitat dels monuments, o visites i entrada a les nou falles de la secció especial.
Altres experiències són les mascletades en balcons de la plaça de l’Ajuntament, convertida entre l’1 i el 19 de març en la catedral de la pólvora, o la Nit del Foc, el principal i més espectacular espectacle pirotècnic de les Falles.
Aquest tipus d’activitats són més demandades per britànics (38,9%), espanyols (33,42%), alemanys (10,30%) i francesos (7,55%), i fins a l’11 de març s’ha gestionat un 10% més de vendes d’experiències de Falles que en tota la campanya de l’any passat.
València compta amb un turista cada vegada més digital i així és possible conéixer els rangs d’edat als quals més interessen les Falles: un 28% té entre 25 i 34 anys, un 21% entre 35 i 44 anys, un 17% entre 45 i 54 anys, un 14% entre 55 i 64 anys, un 10% entre 18 i 24 anys i un 9% més de 65 anys.
