El 19’3 per cent dels treballadors de la Comunitat Valenciana percep un salari inferior als mil euros, segons un estudi elaborat per UGT, que reflecteix que Murcia és la comunitat amb major percentatge de treballadors que no arriben als mil euros mensuals, un 31’9 % dels ocupats.
Esta sobrerrepresentació del nombre de treballadors amb sous inferiors a 1.000 euros es dóna també en altres sis Comunitats Autònomes: Extremadura (27,2 %), Canàries (26,7 %), Andalusia (25,8%), Galícia (20,5 %), Castella-la Manxa (19,3 %) i Comunitat Valenciana (19,3 %).
En l’extrem oposat, País Basc (8,8 %), Navarra (10 %) i Balears (13,7 %) són les que tenen una millor situació en aquest aspecte.
UGT calcula que la diferència entre els sous reals entre treballadors de diferents comunitats aconsegueix els 650 euros, que separen a la regió que ho té més elevat, País Basc amb un sou de 2.182,18 euros, de la qual ho té més baix, Canàries amb 1.538,56 euros.
Prenent els treballadors totals a jornada completa, l’estudi detalla que Andalusia ocupa al 14,9 % dels mateixos sobre el total de l’Estat, però integra al 20,8 % del total d’empleats amb sous inferiors a 1.000 euros bruts.
És a dir, que posseeix una sobreponderació de quasi 6 punts percentuals en matèria de salaris baixos, de manera que és la regió amb major diferència.
En el costat oposat, Madrid i Catalunya són les CCAA més infrarrepresentades en el total de treballadors amb sous baixos, tenint en compte el seu pes sobre el total d’ocupació (-3,6 punts de diferència en ambdues regions).
L’IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que van signar a la fi de juny els interlocutors socials, estableix un augment del salari mínim en conveni per a 2020 fins als 1.000 euros, com a mínim, en catorze pagues.
Para UGT, este acord “reduirà les desigualtats interterritorials, ja que els beneficiaris principals es troben, en major mesura, en aquelles CCAA que posseeixen menor renda per càpita, augmentant els seus salaris proporcionalment més”.
La situació actual de les comunitats respon, segons el sindicat, a les diferències productives en cada territori que provoca que les CCAA menys riques, i que posseeixen salaris més baixos, tinguen menor capacitat global de consum i, per tant, aporten menys al creixement del seu PIB.
A més, la inversió empresarial sol ser també més reduïda, per la qual cosa “depenen en major mesura que unes altres de l’impuls extern de la inversió pública, que es troba en permanent vigilància pel seu impacte sobre el dèficit públic”, ha destacat UGT
