Quin és el significat de la Creu de la discòrdia?

El problema és quan una polèmica com aquesta fa que el poble estiga dividit i que persones que es coneixen de tota la vida estiguen enfrontades i arriben fins i tot a les mans

373
Turisme Comunitat Valenciana destina 30.000 euros per a accions de formació per al sector i actuacions de promoció

Des que el dimarts van començar els treballs enderrocament de la Creu dels Caiguts de la plaça de la Pau de la Vall d’Uixó, la polèmica contínua molt viva, tant és així que s’ha traslladat a altres municipis de la província de Castelló.

La Creu dels Caiguts es va alçar durant la dictadura franquista, en la plaça anomenada anteriorment dels màrtirs, concretament en 1946, per a retre homenatge als caiguts en la Guerra Civil.

En 1979, amb el primer alcalde de la democràcia de la localitat, Vicente Zaragoza, que era del Partit Comunista Espanyol (PCE), l’ajuntament va decidir eliminar en un ple, la simbologia franquista de la creu i deixar-la com a patrimoni del poble, per a retre homenatge a tots els caiguts en qualsevol guerra, com s’ha anat fent en moltes ciutats d’Espanya, a més de considerar-se també un símbol religiós.

Fins ací, es podria dir que està tot clar, i qualsevol pot pensar, llavors quin és el problema?, doncs que per a cada persona la Creu té un significat diferent. Per a uns, contínua sent un símbol franquista i cal destruir-ho per a complir amb la llei de la memòria històrica, per a uns altres és un símbol religiós i per a molta gent de la ciutat tan sols és una creu que hi ha en una rotonda des que tenen ús de raó, ja que la coneixen des que van nàixer, i tal vegada mai s’hagen plantejat la seua procedència.

L’equip de Govern de la Vall d’Uixó argumenta que ha derrocat el monument “en compliment de la Llei de Memòria Històrica del Govern d’Espanya aprovada en 2007 i la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Generalitat Valenciana (2017)”
Per part seua, el Partit Popular de la ciutat i la plataforma ‘Salvem la creu’, al·leguen que “la creu hui dia ja no té cap connotació franquista, sinó religiosa i que a més la llei de la memòria històrica nacional preval sobre l’autonòmica, i per a complir-la no era necessari l’enderrocament”.

Però qui té raó?, imagine que per a cada veí i veïna del poble, un o els altres, alguna cosa que és lícit perquè cadascun tenen dret a pensar com vulga, el problema és quan una polèmica com aquesta fa que el poble estiga dividit i que persones que es coneixen de tota la vida estiguen enfrontades i arriben fins i tot a les mans.

Segons la Llei de la Memòria Històrica Nacional en el seu article 15, les administracions públiques hauran de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Encara que hi ha una excepció, quan “els esments siguen d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei”.

Per part seua, la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, en el seu Article 39, assenyala que “L’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar al règim dictatorial, es considera contrària a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes”.
En aquest cas preval, el perquè es va construir el monument, no si després va patir alguna modificació per a eliminar els esments franquistes.

Una de les qüestions que s’estan plantejant des que el dimarts va començar l’enderrocament de la Creu és són les dues lleis complementàries o ha de prevaldre la nacional? Llavors qui té raó? La decisió està en mans del jutge que duu a terme les demandes pel derrocament de la Creu.