Veïns del Cabanyal es mobilitzen per a evitar desnonaments en un edifici

Esta finca del carrer Vicent Brull del barri, ara pertany a un fons d'inversió.

181

El col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal ha llançat una campanya de mobilitzacions per a “pressionar” les administracions públiques i entitats privades a negociar “el futur” d’una finca del carrer Vicent Brull del barri, que ara pertany a un fons d’inversió, per a mantindre la vivenda de sis famílies llogades.

Així ho han explicat este dijous, representants del col·lectiu, que han assegurat que realitzaran “accions de pressió” per a “assenyalar els culpables”.

El col·lectiu ha detallat que han evitat en tres ocasions el desnonament de Sara B. i la seua família, amb quatre menors, i ha explicat la seua situació i la d’altres cinc famílies que també estan llogades en eixe edifici.

Estes famílies vivien llogades en esta finca, del carrer Vicent Brull 67 del Cabanyal, propietat d’un home que va ser embargat en 2015 per un deute amb BBVA, que es va quedar amb la propietat de tot l’edifici. En principi, una sentència judicial va obligar a mantindre els contractes de lloguer però, segons el col·lectiu veïnal, el banc no els va facilitar un compte on les famílies havien d’ingressar el lloguer.

Així, pel “desconeixement jurídic” de les famílies, que són “prou precàries”, este no eren coneixedores que “si un propietari no et dona un compte bancari, pots anar al jutjat i consignar un compte judicial on pagar”, explica el col·lectiu veïnal, que considera que el que es pretenia era “provocar desnonaments per impagaments”.

Passats els mesos necessaris sense pagar, el banc emprén la demanda i tres famílies afectades van acudir a Espai Veïnal Cabanyal. Entre la tardor del 2018 i l’estiu del 2019, el col·lectiu ha aconseguit parar cinc desnonaments, tres de la família de Sara i uns altres de dues famílies diferents.

A l’abril d’enguany, el col·lectiu descobreix que el banc ha traspassat els seus actius immobiliaris al fons d’inversió Divarian, una “macroaliança” entre l’entitat bancària (20%) i el fons Cerverus (80%).

El col·lectiu va contactar amb este fons d’inversió per a tractar de negociar un lloguer social per a la família de Sara i es va paralitzar el segon desnonament. No obstant això, sempre segons estes fonts, el juliol de 2019, “sense previ avís”, Divarian “trenca negociacions” i sol·licita el tercer desnonament, que també aconseguir evitar sobre la base d’un informe de vulnerabilitat econòmica de la família, emés per l’Ajuntament.

Açò ha concedit a la família de Sara una pròrroga de tres mesos i, a partir del 4 d’octubre, Divarian podrà sol·licitar el quart desnonament. Per açò, des del col·lectiu es veuen “obligats” a emprendre una campanya de mobilitzacions, en les quals “assenyalaran els culpables”, per a pressionar el propietari de l’immoble i a les administracions públiques per a “negociar el futur de la finca”.

En este context, ha reclamat que no se sol·licite el quart desnonament i s’assenten a negociar. “La pilota està sobre la teulada de Divarian”, ha subratllat, al mateix temps que ha detallat quatre possibilitats que ofereixen al fons d’inversió.

Entre estes possibilitats, està que el fons es comprometa a fer un lloguer social per a Sara i la seua família en proporció a la seua renda i a les seues condicions socioeconòmiques; que el contracte puga estar avalat per ajudar socials i altres convenis d’ajudes, “a les quals Sara té dret i no rep”.

Una altra opció que han oferit és que l’Ajuntament compre l’edifici i ho destine a lloguer social; mentre que l’última proposta contempla que el consistori desplegue el marc legislatiu necessari per a expropiar la finca i destinar-la a vivenda social.

“D’este marc legislatiu hi ha una mostra a Barcelona, d’una primera expropiació. La llei i la constitució permetrien arribar a eixa situació. Si ho aconseguim, asseuríem precedent a València”, ha sostingut.