Vicent Flor: “Volem combinar un Magnànim molt valencià i molt universal”

El Magnànim és una d'eixes institucions que han fet un gir copernicà en els últims anys, la nova direcció política de la Diputació de València ha fet del Magnànim un lloc més proper i plural, on les presentacions dels llibres són materia comuna i la diversitat de publicacions va des de la filosofía més vanguardista fins a la poesia infantil.

Quan vas seure en la cadira com a director, com va ser la realitat que et vas trobar?

Quan vaig arribar, aquest servici tenia molt poc de personal, després ja ens van doblar el personal, el que suposa fer el doble de coses amb les mateixes persones. En aquesta institució només hi havia 8 persones quan vaig arribar. Una de les coses que més em va sorprendre va ser el fet que no es feien presentacions dels llibres: tan important és produir com difondre. Des del 23 de desembre de 2015 crec que hem fet més de 85 presentacions de llibres i actes, hem doblat el nombre de vendes.

Com valores la situació del projecte amb el qual vas entrar?

Jo entrí amb un nou projecte i no faig més que acomplir-lo. Hui dia es produeixen més llibres en valencià que en castellà, perquè una administració pública valenciana ha de promocionar la llengua minoritzada. Alhora editem llibres de Pelayo, Teodoro Llorente i editem llibres amb la UMH, ara és molt més plural que ho era abans, això permet fer noves col·leccions i incrementar el nombre de llibres, 92 en dos anys.

Quin és el teu objectiu principal abans d’arribar al 2019?

A mi m’agradaria arribar a la producció de 50 llibres a l’any. Hem demanat 12-14 traduccions. Volem combinar un Magnànim molt valencià i molt universal. Ara veurem més la part del Magnànim més universal, traduïts d’altres idiomes. Volem demostrar enfront dels que pensen que més valencià és més localisme, que més valencià és més universalisme. Hem mirat les dades dels tres llibres més venuts: són llibres publicats en valencià. El valencià és una llengua de cultura i comunicació i s’està veient molt. Pense que en 2018-2019 demostrarem que lo valencià i lo universal és perfectament possible.

Com arriba el Magnànim a la gent amb un nivell cultural i educatiu mitjà?

Tenim obres per a tots, des de poesia infantil de Marc Granell. Un d’esport valencià en la Guerra Civil, llibres de taulelleria valenciana, etc. El Magnànim no pot ser una editorial universitària, ha de ser una editorial pública. De fet, en els premis València, incorporarem el premi a la novel·la gràfica, un còmic no és gens elitista.

Com a sociòleg pensa que el procés de Catalunya afecta ací? 

El nacionalisme espanyol és predominant en la societat valenciana, la gent desconeix la seua situació objectiva, no sap que som una comunitat pobra i amb menys renta per càpita. La conjuntura de Catalunya influeix en tota Espanya com la d’Espanya en Catalunya i això hi ha produït una revifalla.

Sobretot després dels incidents del 9 d’octubre…

El feixisme sempre ha estat ací, el que falla és el consens dels demòcrates a aïllar als que no són demòcrates. Una persona que pega contra el que està en contra de les seues idees, hauria de ser un punt de separació. La societat espanyola encara manca de pluralisme, és bo que els castellanoparlants i valencianoparlants consideren el Magnànim sa casa i que dialoguem. Sobtadament, Espanya no té tradició democràtica i que alguns vulguen imposar els seus criteris sobre els d’altres.

I com acabarà?

Espere que sense violència i respectant-se els uns als altres. Però el que passe a Catalunya no ho sap ni el sociòleg més prestigiós.

Quins llibres del Magnànim recomanaries a un adolescent, a una persona d’edat mitjana i a una persona gran?

Per a l’adolescent les cròniques de José Vicente Aleixandre “La Inteligencia a sus pies” , que escrivia del València CF, són cròniques aïllades i que són agradables per a un adolescent.

MagnànimPer a una persona de 40 anys que vulga divertir-se recomane l’últim premi València “El plaer de la carn“: En l’Edat Mitjana, malgrat la voluntat de l’Església catòlica de tindre una moral sexual molt marcada, els valencians tenim l’expressió “dels pecats del piu, el nostre senyor se’n riu” i no deixa de ser divertit.

Per a una persona gran l’ideal és un dels nostres èxits de venda “El diari de Sotaia” de Pellicer, un dietari d’un etnobotànic que va recavar part de la valencianitat preindustrial perduda i connectarà molt bé sentimentalment amb una persona de més edat.

CatalanSpanish