“La promoció del valencià era un camp erm i comencem a veure els fruits” Entrevista a Vicent Marzà

Entrevistem a Vicent Marzà amb un cara a cara, de mestre de Castelló a mestre de Castelló, parlem dels problemes del model d'oposicions, els resultats del treball fet i els projectes a futur.

423

Com se valoren els resultats de la promoció del valencià?

Fa 35 anys es va fer la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià i es va quedar sense desenvolupar i amb moltes parts sense complir, especialment en la part d’ús. Volem potenciar l’ús del valencià en positiu, no només en promocionar-ho en l’àmbit social i de la educació, sinó també amb línies de subvenció i fent pedagogia en molts sectors.

Ara amés traurem ajudes per a l’etiquetatge i altres promocions. Veiem que s’avança i hi ha una bona predisposició per part de molts sectors empresarials, nosaltres sempre ho fem des de la part més propositiva, la promoció del valencià era un camp erm, vam començar a llaurar i veiem que ixen els primers fruits en alguns camps. És la primera vegada que es fa promoció lingüística real del valencià i és normal que no estiga tot encara.

Segons finalitze la construcció de noves escoles, serà una constant el tancament d’unitat d’escola concertada.

Nosaltres continuarem planificant el conjunt del servei públic: hem de mirar les necessitats de cada poble i cada barri per a poder oferir la necessitat d’accés a eixe servei públic. Si hi ha una oferta pública, no cal duplicar eixe servei i no cal pagar un servei a una empresa privada per fer un servei que ja fa l’administració pública. Ara bé, fan falta molts concerts, no tenim suficient amb l’oferta pública i fa falta seguir concertant en aquells llocs on fa falta. Cal dir que els concerts tenen una durada determinada, l’any passat caducaven els de batxillerat. En 2019 serà el torn de renovar la primària i fan falta pràcticament tots perquè estan prestant un servei que per oferta és necessari.

En el cas dels mestres penses que hi ha una sobreoferta de graduats en magisteri, per la nombrosa oferta privada?

És cert que se titulen més mestres dels que necessitem i és una realitat que passa durant molt de temps. No podem limitar que ningú estudie allò que vol perquè és el seu dret però s’ha de posar més ordre en el mapa d’ensenyaments universitaris. Hem de mirar i planificar conjuntament que hi haja oferta de tot. S’ha de diferenciar la mercantilització d’estudis universitaris, que estem totalment en contra, però hem de ser sostenibles per les expectatives dels alumnes i informar que hi ha una sobreoferta en determinats tipus de carreres, nosaltres apostem per augmentar el nombre de treballadors i treballadores, hi ha 4608 més i d’ací a poc temps s’incorporaran molts més perquè estem en una de les ofertes més grans d’oposició que mai hi ha hagut. Estem en un espai en el qual generem molts llocs de treball i al mateix temps hem de plantejar conjuntament l’oferta que es fa de les universitats tenint clar la demanda no pot ser l’únic prisma.

Hi ha queixes de sindicats per embossament de pagament de nòmines. Manca la Conselleria de personal administratiu?

Hi ha una mancança de funcionaris en tota la Generalitat Valenciana. El País Valencià som dels territoris que menys funcionaris tenim per habitant i això es tradueix en una mancança de múscul que fa que no es puguen tramitar amb la rapidesa adequada els tràmits administratius. Les retallades del Sr. Montoro van fer que estiguérem anys i anys sense cobrir les places de la gent que es jubilava. Des que hem arribat hem intentat superar eixos entrebancs, crear llocs de treball, moure les bosses de personal tècnic i administratiu, a pesar de les retallades que n’imposen del PP en Madrid i que no ens deixa cobrir gent que està picant nòmines perquè no ens deixen cobrir a eixes persones. Hem tingut persones que no han cobrat, i això és un fracàs, però tramitem moltes més dels que feia el PP amb menys marge d’error. Esperem que el pròxim curs no siga cap.

El tema de la reforma educativa i el plurilingüisme són temes molt mediàtics, penses que quedarà marcada la legislatura per esta llei?

Depén a qui li preguntem: 370.000 famílies ens recordaran pel Xarxa Llibres perquè els xiquets no hauran de pagar pels llibres, vora 121.000 famílies ens recordaran per la beca menjador, 4500 mestres més també ens recordaran com l’any que van entrar a treballar. Mediàticament s’ha centrat el debat al voltant de l’aprenentatge de llengües, per a nosaltres era un fet més dins de tots els fets que s’han d’afrontar perquè han d’aprendre les tres llengües: han d’aprendre castellà, que tot el món sap; han d’aprendre valencià, que milers de xiquets no saben; i han d’aprendre anglés, que desenes de milers de xiquets no en saben. Hem apostat perquè els xiquets tinguen millors oportunitats baixant les ràtios, substituint abans, baixant les taxes universitàries, duplicant les beques, etc. Socialment el que viu la gent és que hi ha moltes més coses.

I les famílies del Regina Violant recordaran la legislatura com l’any que se va acabar el centre?

Després de 9 anys en barracons vam agilitzar els tràmits per a adjudicar l’obra. L’empresa adjudicatària va parar les obres, vam rescindir el contracte i el tornarem a adjudicar perquè s’inicien les obres. Esperem que els xiquets tornen a les aules que en alguns casos ni les han conegut. Les obres recomençaran durant el curs 2018-2019 i s’acabaran com més prompte millor.

Amb quin criteri s’han de redefinir el finançament d’universitats?

El finançament s’ha de redefinir segons tipus d’universitats que tenim, el tipus d’alumnat que hi entra i com s’aposta la vertebració territorial. Un pla que dissenyem amb els rectors de les universitats. No crec que seria bo arreglar-ho en pedaços i hem de reformular cap a on va el sistema universitari i els criteris seran uns o altres de cara a refinançar-los. Entre les cinc universitats i la Conselleria intentarem arribar a un consens per a planificar un sistema de finançament.

El treball d’una Conselleria no deixa de ser un projecte a quatre anys, quin projecte vols posar en marxa abans de 2019?

No és tan mediàtic però afecta el dia a dia: L’ampliació del sistema de 0-3 de l’escola infantil per tal que les escoles d’infantil municipals siguen gratuïtes, això serà un gran avanç per tal de començar amb xiquets de 2 anys en escoles municipals de forma gratuïta. Volem fer una serie de canvis per a la formació del professorat per a millorar l’accés a la formació per tal de desburocratitzar-la, el programa Edificant està en marxa i veurem prompte les agilitats per a millorar les infraestructures educatives.

Com valores el MIR de secundària?

Estem amb eixe debat amb el ministre. S’ha de canviar el model d’oposició, i això és competència de l’Estat. El sistema d’oposició pot frustrar molta gent i no acaba de triar d’una forma justa als treballadors. És bo que una persona sàpiga que té un temps remunerat i acompanyat per professionals innovadors per a formar-se com a professional i això sí que ho compartim.

De cara a eleccions s’han de replantejar fer unes primàries per tal de valorar portaveus en Compromís?

El sistema de primàries és bo per a triar als candidats i candidates i va generar mobilització. Per tant podríem repetir tot com l’última vegada, si alguna cosa hem fet bé alguns partits ha sigut obrir el partit a la ciutadania i això pot funcionar bé de cara a les pròximes eleccions.

I en Castelló?

Estem en un moment molt bo, tenim molta gent en diferents institucions treballant moltíssim. Tenim 4 regidors i regidores amb molta visibilitat, un secretari autonòmic, una directora general i un conseller. Els interessos de Castelló estan més que garantits. Es treballa molt bé en el col·lectiu local i està creixent i es nota que s’activa la maquinària. La ciutadania valorarà el treball de l’equip de Castelló.