Les víctimes del metro celebren el “final digne” del cas encara que troben a faltar un perdó “que isca del cor”

Tensió, passadís als acusats i retrets a Marisa Gracia, qui nega responsabilitats i afirma que dorm "molt tranquil·la".

PublicitatAVL

Les víctimes de l’accident de metro de València registrat el 3 de juliol del 2006 han celebrat el “final digne” del cas després de dictar el Jutjat penal número 6 una sentència ‘in voce’ amb condemnes per a quatre acusats i l’absolució d’altres quatre més, tots ells exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), encara que han trobat a faltar un perdó “que isca del cor” per part de les huit persones que s’han assegut al banc dels acusats.

Quatre exdirectius han assumit la seua culpa i la seua responsabilitat davant la jutgessa, per la qual cosa han sigut condemnats a 22 mesos de presó, mentre que a altres quatre, entre ells, a l’exgerent d’FGV, Marisa Gracia, se’ls ha retirat l’acusació després d’arribar a un acord entre acusacions i defenses.

PublicitatRovira  

En la paraula que ha donat la jutgessa als condemnats, han contestat amb un “sí, accepte” a la responsabilitat que se li atribueix en el sinistre, però les víctimes han lamentat que “en cap moment” les hagen demanat perdó. “Ni ells ni Marisa Gracia”, ha retret la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote.

Després de la breu vista que s’ha celebrat en el jutjat, en la qual les víctimes, la majoria d’elles amb les seues samarretes posades recordant els 43 morts i els 47 ferits, escoltaven en la Sala els delictes i penes fixades, s’han posat en peus i han fet un passadís pel qual han passat les huit persones que s’han assegut al banc dels acussats.

Ha sigut un moment tibant, en el qual no s’han creuat mirades i cap dels condemnats ha demanat perdó a les víctimes, segons han indicat a Europa Press testimonis presents. Instants abans, un dels familiars del metro s’ha dirigit a Marisa Gracia i li ha fet una pregunta: “Pots dormir tranquil·la?”, al què aquesta ha contestat: “Sí, molt tranquil·la”.

A l’eixida del jutjat, s’ha registrat un altre moment de tensió entre la pròpia Gracia i una de les persones que portava la samarreta de l’associació. Gracia insistia que no volia atendre la premsa, una cosa a la qual aquesta persona li ha preguntat: “Si tant creus que no eres culpable, per què no vols parlar amb la premsa?”.

Gracia li ha contestat sense detindre’s: “No vull parlar a la premsa, estic en el meu dret de no fer declaracions. Jo ja he estat en una sala, en el judicial, i no vull fer declaracions”, al qual ell li ha dit: “I jo també estic en el meu dret de preguntar-li”. I quan abandonava el lloc, li ha cridat “mentidera”.

“TRIOMF CIUTADÀ”

Després de l’incident amb Marisa Gracia, Garrote ha reprès les declaracions que havia iniciat amb els periodistes i ha celebrat el “final digne” que al seu juí suposa la sentència del metro. “És el triomf ciutadà. Si es lluita, si s’intenta, sí es pot”, ha asseverat.

“Més enllà del triomf d’un grup de persones, crec que és el triomf de la societat. D’un grup de persones que teníem tot en contra, hem aconseguit donar-li la volta a la truita. És el triomf ciutadà. Si es lluita, si s’intenta, sí que es pot. Es pot canviar les coses, es pot canviar el no tindre res perquè el final de la lluita, el final del camí, siga haver-ho aconseguit”, ha defès.

En opinió de Garrote, “és evident que s’han quedat moltes coses en el camí”, encara que ha indicat que han aconseguit “el màxim” que podien aconseguir. “Eixa és la nostra satisfacció. Que hem fet tot el que estava en la nostra mà i que hem aconseguit tot el que es podia aconseguir”, ha reiterat.

En este sentit, ha posat en valor que l’AVM3J ha “demostrat que la responsabilitat era de l’empresa, era dels gestors i eixa és la seua responsabilitat”.

D’altra banda, ha lamentat que els exresponsables d’FGV no hagen demanat disculpes a les víctimes ni als seus familiars: “Ells han estat en una actitud molt impassible, molt inhumana anava a dir, perquè ha faltat un gest de reconéixer que eixe reconeixement de culpa eixia del cor. Perquè és veritat que han reconegut la seua culpa però no és menys cert que es reconeix davant la possibilitat d’un càstig major”.

Garrote ha insistit que per a l’AVM3J “allò que haguera tingut realment valor” és “que eixe reconeixement isquera del cor, però evidentment eixe reconeixement haguera arribat acompanyat d’un perdó i als pocs dies de l’accident, no hagueren esperat 13 anys”.

L'”ESPINETA” DE LES RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

A les víctimes, ha continuat Rosa Garrote, els ha quedat, malgrat aquesta sentència, una “espineta”, la que “no s’han assumit les responsabilitats polítiques”.

En qualsevol cas, ha reivindicat: “S’ha demostrat que teníem raó, que la responsabilitat era de l’empresa i no del conductor. És un triomf, hui és dia de celebració i per a estar molt satisfets. És un alleujament i un descans que per fi s’haja oferit aquest final, un final digne”.

“La lluita ha pagat la pena perquè el què no podia ser és que es quedara que l’accident era culpa del conductor, que és l’últim esclavó de la cadena i que els directius, les persones realment amb poder, que isqueren impunes. Ens ha costat més de 13 anys, ha sigut un camí dur, però hui ha pagat la pena. És un triomf, ho hem aconseguit”, ha celebrat la presidenta de l’AVM3J.