Victòria màgica davant el Celta (3-2)

Gran victòria en Mestalla, en un partit en que es va posar per davant el Celta amb gol de Cabral i en el qual, després de remuntar els nostres amb gols de Parejo i Munir, un penalti molt rigurós va acabar suposant l’empat de Iago Aspas. Però quedava la màgia de Carlos Soler, que amb una vaselina de crack va marcar el gol de la victòria.

Arribava el segon partit en cinc diez a Mestalla, i els nostres volien repetir la victòria aconseguida davant el Deportivo de la Coruña i donar una nova alegria a l’afició En els primers minuts, l’equip de Voro va aconseguir quatre còrners consecutius, prova de la força amb la qual varen eixir al camp. Beauvue, amb un tir tancat al lateral de la xarxa, i Parejo, amb un remat desviat a córner, varen tindre les primeres bones oportunitats d’obrir el marcador. I passats els quinze minuts de partit, una falta lateral la rematava Cabral de cap per a fer el primer. El bon començament valencianista se queda sense premi, i tocava tornar a remar a contracorrent. Faltava profunditat, i els nostres no aconseguien crear perill en la porteria de Sergio. Però finalment, amb constància i fe, el premi va arribar. Un baló llarg el va baixar a la perfecció Zaza, que de tacó la deixava per a que Cancelo manara un centre perfecte cap a Parejo, que no perdonava marcant per baix de les cames de Sergio. I amb l’empat a un gol s’arribava al descans en Mestalla.

Així les coses, l’objectiu del VCF en la segona part era continuar creixent per a poder emportar-se la victòria. Orellana tenia la primera oportunitat, amb un remat de cap després d’un centre de Carlos Soler que atrapava Sergio. La resposta arribava dels peus de Beauvue, amb un tir amb molta rosca que se’n anava fora. La més clara sense dubte era per a Cancelo, que manava un potent xut que colpejava en Sergio i s’estavellava en el pal. A poc a poc, el VCF se feia amb el control absolut del partit i mereixedor del gol.  Superada l’hora de partit arribaven els canvis en els dos equips, i entraven Lato i Jozabed en lloc de Siqueira i Bongonda respectivament. I poc va tardar el valencianista en fer-se notar. Un baló d’Enzo Pérez el servia cap arrere Lato per a que Munir posara els nostres per davant. I el propi Munir va estar molt a prop de fer el segon, en un mà a mà que va guanyar Sergio. El VCF anava a més, però novament un penalti molt rigurós va castigar els nostres, ja que Iago Aspas va empatar de nou el partit. Però, a pocs minuts del final, Enzo Pérez posava un baló llarg a Carlos Soler, que amb una definició de mestre posava una vaselina marcant el gol de la victòria.

CatalanSpanish