El partit tenia mals auguris amb les importants baixes en el joc interior local, la de Van Zegeren i la de Juanjo García pocs segons després de començar el partit, però els de la Plana van traure la seua millor versió per a equilibrar a 4 el balanç de partits guanyats i perduts. El duel davant els alacantins es va haver de decidir després d’una pròrroga on destacà el protagonisme de Brano Djukanovic.
El partit va començar amb esglai i contratemps, ja que tan sols havien passat 26 segons i Juanjo García va haver d’abandonar la pista lesionat, la qual cosa unida a la baixa de Van Zegeren condicionava molt el joc interior local. Ja d’entrada, això suposava un problema seriós, ja que el gegant visitant Fall aprofitava per a postear al no poder carregar-se de faltes el seu defensor Edu Gatell, qui no podia arriscar i defensar més agressiu. Per a solucionar-ho, Toni Ten va posar en pista a d’Assis i va ordenar majors ajudes defensives per a pal·liar estes situacions. Si Fall era el referent alacantí, en el TAU Castelló sobreeixia Djukanovic. Quan el serbi va eixir de la pista, van arribar els problemes per a anotar en els locals, mentre que el HLA Alacant suplia l’absència de Fall amb una major aportació anotadora del seu perímetre, especialment gràcies a Schmidt. Així doncs, i confirmant-se amb el pas dels minuts un clar domini visitant en el rebot, la cosa ja es va posar difícil al final del primer quart (14-25).
Per a solucionar-ho, va tornar al parquet Djukanovic i es van fer alguns ajustos defensius, però el principal problema estava en atac, ja que en els primers 4 minuts d’este segon quart el TAU Castelló només va fer 3 punts. L’aler serbi continuava fent molt bons números, però tothom sap que només un home no basta. D’esta manera, el quadre alacantí continuava còmode amb rendes superiors a la desena. No obstant això, el TAU Castelló feia una cosa molt lloable, que era no perdre la fe. Tot pintava malament, però estrenyia a defensar a nivells excelsos i aqueix esforç va trobar recompensa pocs minuts abans del descans. Van entrar els triples que abans eren esquius (sèrie de 4 de 7 en el segon quart) i alguna que una altra canastita, amb el que la bretxa es va reduir considerablement (34-39, min. 38) i el públic del Ciutat va entrar en ebullició després d’un temps de letargia. El goig es va transformar en esperança amb un darrer triple de Rosa segons abans del final, que va posar el 37-40 en el marcador al descans. Un resultat excel·lent per al combinat amfitrió tenint en compte la dada que va agafar uns escassos 13 rebots pels 25 del seu oponent. Així doncs, amb tot, partit nou per davant.
En la represa, els de Toni Ten van seguir fidels a l’arpa i van obtenir una recompensa moral en poder igualar l’electrònic a 46 en el minut 25. A partir d’ací, el xoc es va tornar un estira-i-arronsa amb contínues alternatives en l’electrònic i defenses molt dures. El partit estava per a gent amb caràcter i decisió en atac (van destacar un sorprenent D’Assis i Port) i per fortuna per als castellonencs, el màxim anotador del HLA Alacant esta temporada, Justin Pitts, estava ben subjectat per Joan Faner i no presentava uns grans números fins a aqueix moment. Així les coses, l’equilibri de forces era total en encarar el tram decisiu de l’envit (56-56, min. 30).
Per desgràcia per al TAU Castelló, els homes amb classe l’acaben exhibint en un instant o un altre. D’esta manera, Pitts va brillar especialment en el quart període, donant una lleugera davantera als alacantins (56-61, el meu. 32). No obstant això, al qual l’estrela del qual no es va apagar ni un minut continuava sent Djukanovic, que es mantenia anotant amb fluïdesa, amb triples, penetracions, dos més un… De fet, a 5 minuts del final estava amb 27 punts en el seu haver i 34 de valoració. Com si esta descomunal exhibició no fora suficient, un nou triple del serbi va servir per a un important estiró del TAU Castelló (73-68, min. 37). Ara tocava atacar llarg, amb paciència i continuar sòlids en defensa.
Però el HLA Alacant tenia ofici i experiència per a mantenir-se amb opcions davant un rival que no sabia rematar la faena. De tant perdonar, va arribar l’esglai gros en forma d’empat a 77 a 19 segons per al final després d’un nou triple de Pitts. A continuació tocava pilota per als castellonencs i Toni Ten va demanar temps mort per a preparar l’atac més important de la trobada. Li la va jugar Wade–Chatman sense una gran selecció de tir, amb el xoc es va anar a la pròrroga. Una autèntica llàstima perquè la victòria s’havia escapat i ara tocava patir.
En el temps extra, els visitants jugaven clarament per a Pitts oferint-li contínuament bloquejos directes. Però el bo de Brano no estava disposat a deixar al Ciutat sense una merescuda victòria i dos nous triples consecutius amb la seua signatura van posar una altra vegada les coses de cara (85-80, min. 43) davant l’èxtasi que vivien els seguidors locals. A més, va ficar altres dos tirs lliures que ja esta vegada sí que van ser definitius per a certificar este brillant i important triomf que serà recordat per la magistral actuació de Djukanovic. Les dades parlen per si sols: 38 punts (4/7 en tirs de 2, 8/10 en triples i 6/7 en tirs lliures), 3 rebots, 5 assistències, 5 faltes rebudes i 44 de valoració.
