El Centre del Carme acull fins al pròxim 19 de març TeatroImmagine, una instal·lació audiovisual que resumeix la trajectòria del director i escenògraf italià Giancarlo Cauteruccio.
La mostra —que ha estat hui presentada per José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, acompanyats de Giancarlo Cauteruccio—forma part de Fotogràfica17, un projecte que el nou equip directiu del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha rellançat aquest any amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana-Centre del Carme, l’Agrupació Fotogràfica de València (AGFOVAL), la Biblioteca Pública de València i la Llibreria Railowsky.
José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, ha manifestat la seua satisfacció perquè s’haja pogut reprendre un projecte com Fotogràfica i ha presentat aquesta exposició de Cauteruccio com «una intervenció efímera que fusiona magistralment diferents llenguatges artístics: l’arquitectònic, l’audiovisual i l’escenogràfic».
Per la seua part, Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM i impulsor del projecte, ha agraït poder comptar —per a aquesta edició de fotogràfica—amb un espai àulic com el de la Sala Refectori del Centre del Carme Cultura Contemporània i ha insistit que «el fet que representants de diferents institucions puguen posar-se d’acord per tirar endavant un projecte de l’envergadura i la complexitat de Fotogràfica vol dir que el que a tots ens preocupa és oferir una bona oferta cultural a la ciutadania», ha remarcat.
Sobre TeatroImmagine, Griñó ha destacat que la mostra «és una oportunitat única, presentada en format expositiu per primera vegada al món, de contemplar el treball d’un escenògraf i director de teatre experimentat i experimental tan internacionalment reconegut com a Giancarlo Cauteruccio», ha indicat. «Totes les exposicions d’aquesta edició de Fotogràfica —ha dit Griñó—aborden la relació del cos amb la cultura i l’art. I aquest és precisament un dels leitmotiv principals de l’obra de Cauteruccio. Així que era inevitable que formés part d’aquest projecte».
D’altra banda, Giancarlo Cauteruccio ha presentat la seua mostra com un recorregut antològic pels seus prop de 40 anys de professió: «jo vaig arribar al teatre d’una manera poc habitual. Normalment un comença sent actor abans de ser director; jo vaig començar com a director i escenògraf i només més tard vaig aconseguir ser actor». Cateruccio ha confessat que, de jove, els seus interessos se centraven en el món de la pintura i —ja en la Universitat—de l’arquitectura. Més tard va descobrir que el teatre li permetia conjugar creativament tots dos interessos.
Preguntat per la relació de la seua instal·lació artística amb la resta d’exposicions de Fotogràfica, l’escenògraf italià ha subratllat que, en el teatre, el cos de l’actor és fonamental. «El teatre estableix sempre una relació entre el temps i l’espai i és precisament el cos qui fa possible la síntesi teatral de tots dos elements. El cos de l’actor sobre l’escenari i el dels espectadors a la platea».
D’ací el seu interès per les noves tecnologies aplicades a l’àmbit teatral, perquè «permeten expandir el cos. Gràcies a les modernes tecnologies de la comunicació el cos físic es converteix en cos cultural: en imatge que es pot compartir més enllà de l’ací i l’ara mateix del teatre». Cauteruccio ha insistit en què, durant tota la seua vida professional, ha intentat «trencar la distància que separa l’actor de l’espectador. I aquest magnífic escenari —la Sala Refectori del Centre del Carme- permet que l’espectador es convertisca també en actor. Quan vinga a visitar la videoprojecció, l’espectador es trobarà dintre de la instal·lació, com un actor sobre l’escenari».
Cauteruccio ha citat el futurisme italià com una de les seues majors fonts d’inspiració. «Els futuristes, a principis del segle XX, ja intuïen les potencialitats artístiques de les noves tecnologies, només que no disposaven dels mitjans tècnics que ara tenim». Giacomo Balla, Jackson Pollock i el seu action-painting, a més d’Alberto Burri, han estat els artistes expressament citats per Cauteruccio com a referents de la seua obra, «perquè els seus treballs ja conjugaven les idees de velocitat, moviment i expressió corporal tan característiques del teatre i que ara es poden apreciar en aquesta instal·lació».
«L’art ha de preguntar abans que oferir respostes». O, almenys, «aquest és el tipus d’art que m’interessa a mi», ha conclòs Cauteruccio abans d’anunciar que la pròxima destinació de l’exposició serà el Saló d’Armes del Palazzo Vecchio de Florència.