Un solitari tant de l’argentí Luciano Vietto en el minut 61 va decidir la trobada d’este dissabte entre el Girona i el València, disputat en un Estadi Municipal de Montilivi que es va acomiadar del futbol de Primera divisió per a esta temporada històrica, la primera del club en l’elit del futbol espanyol.
Amb la intenció d’aprofitar la visita d’un rival de prestigi que la pròxima campanya competirà en la Champions League per tractar de recuperar la seua millor versió, els lluitadors futbolistes de Pablo Machín, esperonats per l’afició que ha estat condecorada com la millor del curs de la màxima categoria del futbol espanyol, van saltar a la gespa decidits a portar la iniciativa del joc.
Ho van aconseguir en els primers compassos del duel, fins que el València va començar a entrar en la trobada de la mà de Gonzalo Guedes, Carlos Soler i del jove Ferrán Torres, el més actiu dels futbolistes de Marcelino García Toral, i els dos conjunts van començar a alternar-se en la possessió de l’esfèric i en les arribades a l’àrea rival.
Amb tot, l’aparença intranscendent del partit per a dos equips que esta temporada han superat de llarg els seus objectius inicials, fins al punt que en les últimes jornades han pogut permetre’s el luxe d’acumular diverses jornades sense conéixer la victòria, va provocar que el duel no destaqués per la seua intensitat.
L’ocasió més clara de la primera meitat va arribar en el minut 37, quan ni l’hàbil Borja García ni Cristhian Stuani, el pichichi del conjunt blanc-i-roig, van poder superar a Jaume Doménech malgrat tenir-ho tot a favor. Uns minuts abans, Carlos Soler, amb un tret des de dins de l’àrea, i Ferrán Torres, amb un xut llunyà i una internada perillosa als dominis de Bono, havien inquietat al Girona.
L’únic tant de la trobada va arribar quan es complia una hora de joc. Després que Carlos Soler i Gonzalo Guedes avisaren aal porter marroquí amb dos xuts des de fora de l’àrea, Luciano Vietto va culminar una ràpida conducció individual des del centre del camp amb un excel·lent tret des de la frontal per fer pujar el 0-1 a l’electrònic de Montilivi.
Malgrat el revés rebut, els pupils de Pablo Machín, que tan sols han sumat cinc dels últims 27 punts en joc i que van enllaçar el seu cinqué partit consecutiu sense conéixer la victòria com a locals, es van sobreposar ràpidament i van obligar a Jaume Doménech a fer dues intervencions de mèrit per evitar que Cristhian Stuani i Juanpe tornaren a equilibrar el marcador.
Michael Olunga, en rematar una falta al pal esquerre de l’arc ché amb una potent cabotada en el minut 77, va disposar de l’ocasió més clara del segon temps pel Girona.
Mentre el Girona persistia en la seua obstinació per evitar la derrota, la inflada local no va deixar d’animar ni un instant als seus admirats futbolistes, els mateixos que fa un any van aconseguir l’històric ascens a Primera divisió i que aquesta temporada els han fet somiar a classificar-se per l’Europa League fins a les últimes jornades.
El moment culminant de la nit va arribar en el minut 80, quan Eloi Amagat, el capità gironí, va entrar al camp en substitució de Borja García per jugar els seus últims minuts amb l’elàstica del Girona en Montilivi. El ’10’ blanc-i-roig, que abans de la trobada va ser homenatjat pels seus companys amb una samarreta amb la inscripció “Gràcies per tot, etern capità”, abandona l’entitat convertit en un símbol etern per a l’afició, en una icona que il·lustra el creixement d’un club que fa quinze anys vagava per Tercera divisió i que ara s’alterna amb els grans. EFE
