L’any en què va esclatar la crisi immobiliària, 2007, a Moncofa es recaptava no arriba a 4 milions d’euros en impostos directes. No obstant això, 5 anys després, cinc anys de crisis després, l’any 2012 els veïns de Moncofa van arribar a pagar prop de 6.300.000 euros.
Famílies travessant els seus pitjors moments, empreses en crisis, empreses que veien com l’ajuntament no els pagava les seues factures o persones que no podien trobar treball ni pagar la seua hipoteca, havien de pagar uns impostos cada vegada més alts, derivats principalment per la revisió cadastral sol·licitada pel partit socialista. Impost de circulació en màxims, impost sobre la plusvàlua en màxims, impostos sobre béns rústics en la part alta de la taula i un impost de contribució que, com no es podia pujar més, es va demanar una revisió a l’alça del valor cadastral.
En els pitjors moments que estaven travessant les famílies a Moncofa es va produir un increment d’impostos descomunal. Si la recaptació va pujar un 50 % i nombroses famílies i empreses no podien pagar significa que les famílies i empreses que pagaven estaven assumint un esforç encara major. L’Ajuntament en comptes de ser un motor per a l’economia es va convertir en un fre.
La crisi, a Moncofa, es va veure agreujada per dos aspectes concrets. D’una banda l’equip de govern socialista no podia fer front a les seues factures. Les empreses que treballaven per a la principal empresa de la població es quedaven atrapades sense cobrar. No va ser fins a l’any 2012, amb el pla de pagament a proveïdors de Rajoy, en el qual l’ajuntament socialista va sol·licitar un préstec de prop de 7 milions del govern central per a pagar als seus proveïdors. El tercer major préstec a proveïdors de la província de Castelló, només superat per la capital i per La Vall d’Uixó (amb 6 vegades més població). Les empreses de Moncofa treballaven per a l’ajuntament però no cobraven.
D’altra banda, l’ajuntament socialista en un poble com Moncofa amb un passat agrícola, va desenvolupar de forma desmesurada PAI’s que si bé al principi signifique una gran injecció de diners fàcils després, amb l’arribada de la crisi i la multiplicació per 300 % dels valors cadastrals, va atrapar a nombroses famílies que havien de pagar uns impostos prohibitius.
Ara, en el 2018, amb una gestió austera i molt treball hem anat redreçant la situació, que encara està molt lluny d’estar bé. Des del PP de Moncofa sempre hem tingut present, que res haguera sigut possible sense l’esforç dels nostres veïns, veïns que han continuat treballant per a tirar avant al nostre poble i a les seues famílies, fent front a uns impostos desproporcionats.
Primer es va abaixar l’impost de circulació, després el de rústica, el de plusvàlues, la part de la taxa de fems que depén l’ajuntament (la que depén de la Generalitat ha pujat), i creiem que ja era hora també de baixar la contribució urbana.
Encara existeixen grans problemes però ens veiem capaços de fer-los front i com ha millorat la situació econòmica de l’ajuntament creiem que els veïns també han de notar esta millora. Aquesta és la raó per la qual en aquest 2018 els veïns pagaren menys contribució. Tres-cents mil euros que deixaren de pagar els veïns, que no ingressarà l’ajuntament, i que se’ls va obligar a pagar en el pitjor moment de la crisi.
Hem d’aprendre una lliçó, que el deute d’un ajuntament és el deute d’un poble i, com ha quedat demostrat, és el poble el que l’ha haver-hi de pagar. Com a gestors hem de tirar d’avant, projectes, però en la justa mesura sense hipotecar el futur dels nostres fills.
Autor: Wences Alós Valls. Alcalde de Moncofa
