Ximo Puig: “Espanya no és el problema. Quina Espanya? Eixe és el problema”

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat el valor de la gent anònima que ha escrit la “història en minúscules” de la lluita contra la pandèmia de COVID-19 i ha demanat, en el Dia de la Comunitat Valenciana, aliances entre generacions, territoris i sectors productius per a avançar cap a un futur d’igualtat.

Així ho ha indicat durant la seua intervenció en l’acte institucional del 9 d’Octubre, una cerimònia celebrada en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat en la qual ha recordat que “el futur no s’imposa, ni és l’estació a la qual anem o a la qual ens condueixen”, sinó “la via que fem entre totes i tots”.

“La terra ha quedat fort apobrida i desolada de gents”. Amb aquesta expressió del dolor de Pere IV el Cerimoniós per la pesta negra que va assolar, en 1348, l’antic Regne de València, ha iniciat el president el seu discurs en aquest Dia de la Comunitat Valenciana que “no és un 9 d’Octubre més”, perquè “pel camí -ha dit- hem perdut la vida de 1.680 valencianes i valencians”, les víctimes d'”una terrible pandèmia que ens ha sumit en la tristesa, la preocupació i la incertesa”.

No obstant això, tal com ha recordat el president, la Història “és mestra de la vida” i “ens ensenya -que cada vegada que els valencians hem caigut, ens hem alçat”. “Pere el Cerimoniós no imaginava, quan es lamentava de la devastadora epidèmia, que la capacitat del poble valencià per a superar adversitats ens impulsaria -anys després de la pesta- cap al nostre flamant Segle d’Or” i tampoc coneixia -ha indicat Puig-, “que de la desolació a l’esplendor hi ha un curt viatge si tots contribuïm amb esforç, unió i confiança”.

“De la desolació absoluta a l’esplendor màxim. Aquest va ser el camí que van recórrer els nostres avantpassats”, ha emfatitzat Puig, per a afegir: “Ens hem alçat després de guerres i d’epidèmies; després de dictadures i de crisis; després de riuades i de ‘pantanades’. “I per això seguim ací, junts, huit segles després de l’entrada a València de Jaume I”, ha continuat.

Puig ha destacat en aquest punt que, si aquell 9 d’octubre “va ser un dia per a la Història que s’escriu en majúscules”, aquesta mateixa Història “té sempre un defecte”, perquè “arracona al protagonista de qualsevol transformació social: el poble” i exclou la memòria dels qui no tenen nom, les gents anònimes, oblidades, les veus callades pel pas del temps”, aquestes persones que “escriuen amb tinta invisible” el “humil revers del gran relat”.

“Ara, els valencians vivim un moment crític en el qual tots i totes som decisius per a salvar vides, protegir la salut i evitar la destrucció de treballs. No és l’acció dels governs, sinó l’actitud de la ciutadania, allò que determinarà l’evolució de la pandèmia”, ha dit el president, que ha demanat un “plus d’esforç”, sense “relaxacions” i “sense baixar la guàrdia” per a “mantindre el mateix nivell de responsabilitat, prudència i prevenció per a continuar salvant vides, famílies i treballs”.

I ha agregat: “Una vegada més, no són les majúscules; és la humil lletra minúscula; la minúscula de qui atén un malalt a l’hospital; la minúscula de qui alça la persiana de la botiga; la minúscula de qui ensenya a l’aula darrere d’una màscara; la minúscula de qui reparteix paquets a domicili; la minúscula de qui neta carrers i oficines”.

“S’obri el temps de les aliances”

Ximo Puig ha assenyalat que la “resignació no és una opció”. “Haurem de treballar més. Haurem de treballar millor. Haurem de treballar més units”, ha indicat, el cap del Consell, que s’ha recolzat en això per a afirmar que “s’obri el temps de les aliances”: l’aliança entre generacions; l’aliança entre l’estat del benestar i els sectors productius i l’aliança entre territoris.

Sobre la necessària aliança entre generacions, ha indicat que “la mort de tanta gent gran en les residències ha de fer-nos reflexionar com a societat” perquè “mereixen més atenció, respecte social i tracte digne per part de tots”, i també ha assenyalat que “la situació precària de tants joves atrapats entre dues crisis ha de moure’ns a actuar amb urgència i determinació”, amb mesures que requereixen “màxima eficiència en la despesa” per a no “hipotecar” el seu futur.

Sobre la segona aliança, la que es requereix amb els sectors productius, ha defensat que el “únic camí possible” passa per “revigoritzar” l’estat del benestar. “Aquesta és la pedra angular de l’educació que forma, la sanitat que protegeix, la dependència que dignifica i les pensions que sostenen”, i ha d’anar acompanyada “d’un suport decidit als sectors productius, els que generen prosperitat, sostenen la qualitat dels serveis públics, i consoliden la base del nostre sistema: el treball”. “Treball, treball, treball, aquesta és la prioritat del Consell”, ha postil·lat.

Respecte a la tercera necessària aliança entre territoris, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana “és hui sinònim d’unitat, d’estabilitat i de serenitat”. “Gràcies al treball de tota la societat, hui som reconeguts per l’acord, la gestió i el trellat, sobretot, això: el sentit comú. Aquesta és la mirada que projectem en les terres diverses d’Espanya”.

El president ha manifestat en aquest sentit que “en aquesta Espanya necessària de diàleg, consens i fraternitat, Europa ha reaccionat a temps i ja és part de l’esperança” i “Espanya ha de reaccionar”. “Espanya no és el problema. Quina Espanya? Aquest és el problema. Aquesta és la qüestió”, ha argumentat Puig, que ha reivindicat la “via valenciana”, que propugna “més cogovernança, major igualtat financera, més connexió emocional entre les parts i el tot”, perquè “cap part representa el tot, per molt ampla que siga una circumval·lació”.

Puig s’ha referit també en el seu discurs als “valors admirables” de les persones i professions reconegudes en aquest 9 d’Octubre, “que simbolitzen l’esforç de tot un poble en les seues hores més difícils”, i que són “el millor rostre d’una societat que ha demostrat una enorme responsabilitat davant la pandèmia”. “Tots els guardonats hui ens han facilitat la vida quan era més dura”.

“Ens necessitem les persones, aquesta lletra minúscula -com la dels músics als balcons- amb la qual cada dia cosim el país dels valencians” i “ara, la tela per a cosir el país és més forta i resistent” i permetrà “impulsar una Comunitat Valenciana més verda, més digital i més protectora, amb el revulsiu del suport europeu”, ha dit.

La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, encarregada de conduir el lliurament dels guardons del 9 d’Octubre, ha manifestat que “no és la primera vegada que les valencianes i valencians hem hagut de fer front a desgràcies col·lectives que ens han posat a prova: des de la DANA que ens va colpejar l’any passat, la riuada de la València del 57, les diverses epidèmies de còlera del segle XIX o les més llunyanes i mortíferes de pesta que van assolar el Regne de València fa centenars d’anys i de totes elles el poble valencià s’ha refet amb sacrifici i determinació”.

“Ara, de nou, un organisme al límit de la vida ens està posant la vida al límit”, però “nosaltres, els éssers humans, moltes vegades tan superbs, ens estem enfrontant a la nostra vulnerabilitat, a la nostra fragilitat i ens estem retrobant i alterant les prioritats; estem veient com les activitats essencials per a la vida les tenim davant els ulls i són molt simples i alhora eternament atàviques: criar, cuidar i curar”.

“I ens estem redescobrint com a poble perquè estem entenent el sentit profund de no ser res si no s’és poble, poble format per més de cinc milions de valencianes i valencians que, de manera col·lectiva i individual, estem mostrant responsabilitat, solidaritat i fortalesa”, ha afegit la vicepresidenta, que ha reivindicat en aquest 9 d’Octubre el “amor” per amics i amigues, parelles, fills i filles, mares i pares, àvies i avis, “amor redescobert al veïnat, al nostre entorn, a qui ens cuida, als afectes invisibles que s’han revelat essencials” en aquesta pandèmia.

Distincions de la Generalitat 2020

Durant l’acte, s’ha fet lliurament de l’Alta Distinció de la Generalitat dels Premis 9 d’Octubre al poble valencià, que, de manera simbòlica i representant a les diferents franges d’edat, han recollit la xiqueta Tania Ferrer, el jove Vicente Dalmau, i els adults Losar Bretó i Rafael López, aquest últim una persona major.

Així mateix, s’han atorgat les Distincions de la Generalitat al sector sanitari, que ha recollit la facultativa de Medicina Interna Concepción Benito; al sector de serveis socials, entregada a María Ángeles García, en nom de la seua germana Encarna, treballadora sociosanitària morta per COVID-19, i el sector agroalimentari, recollida per la venedora de la Tira de Comptar de Mercavalencia Salu Cerezo.

La Distinció de la Generalitat al sector d’empresa i serveis ha sigut recollida per la transportista Mireia García i l’atorgada al sector de neteja i recollida de residus l’ha fet la gerent del Consorci de Residus CV Castelló Sud-València Nord, Silvia López. Per part seua, s’ha entregat la Distinció al sector de seguretat, protecció i emergència, recollida per la voluntària de l’Agrupació de Protecció Civil de Castelló Lorena Fores, així com també al Sector d’Educació, recollida pel president de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària de la Comunitat Valenciana, Ginés Pérez, i d’Administració Pública, entregada simbòlicament a l’ex director general de Treball Gustavo Gardey.

La resta de les Distincions s’ha entregat al sector de ciència, investigació i innovació, recollida per la investigadora del Grup d’Epidemiologia de la Jaume I Juana María Delgado; el sector d’empreses que han reconvertit la seua producció, recollit per Lidia Sempere, de Límit Sport d’Onil; el sector de mitjans de comunicació, recollit pel fotoperiodista d’Efe Juan Carlos Cárdenas, i el sector d’entitats solidàries, recollit per Alberto Guerrero.

“Obrir futurs possibles on habiten les tenebres”

En representació de les persones premiades, el poeta Marc Granell, que ha rebut en aquest acte el Premi dels Lletres, ha mostrat el seu agraïment a la Generalitat per haver guardonat amb les més altes distincions als qui, en contrast amb el “capficament cainita i suïcida de tants polítics” per entregar-se a les seues batalles, han sabut organitzar-se “per a defensar la vida de tots” i representen “l’única esperança certa i digna d’aquest nom d’aquesta societat civil, d’aquest poble valencià que ens convida, pel seu comportament, a obrir futurs possibles on habiten les tenebres”.

L’autor de ‘Versos per a Anna’ ha destacat també que el “vertader honor” de rebre un Premi de les Lletres que creu no meréixer resideix a considerar-se representant amb ell a una generació d’escriptors i escriptores que també va saber “unir-se i alçar-se” als anys 70 del passat segle per a defensar una llengua i una literatura “moribundes”.

Enguany s’ha distingit a més al vicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans amb el Premi Lluís Vives, que li serà entregat quan la situació sanitària ho permeta.