Zaplana va ocupar una “jerarquia superior” en la trama de les ITV

L’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana va ocupar un “nivell de jerarquia superior” en la trama de les ITV i del Pla Eòlic, que va obtindre 11.209.028 euros en comissions il·legals, i va ser un dels “beneficiaris econòmics dels actius”. Va tindre una participació “vetlada” en el frau i “a través de tercers”.

Així es desprén de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que obra en el Jutjat d’Instrucció número 8 de València, òrgan que investiga presumptes suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià i pel qual l’expresident de la Generalitat està imputat pels delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació. A més d’ell, també figuren com a investigats l’exconseller i expresident de Les Corts Juan Cotino; i els seus nebots, els empresaris Vicente i José Cotino, entre d’altres.

En la causa, sobre la qual acaba d’alçar-se el secret parcial del sumari, s’investiguen una sèrie de comissions aparentment desembossades en atenció a les adjudicacions del servici de ITV –realitzades l’any 1997 durant la gestió de Zaplana en la Generalitat– i del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, engegat el 2003, “totes elles adjudicades i pagades per part de societats del grup empresarial Sedesa”, de la família Cotino. Els diners s’enviaven a una societat en l’estranger, s’ocultava en comptes i posteriorment tornava a Espanya.

En concret, este nou informe de l’UCO, al que ha tingut accés Europa Press, se centra en la societat Imision International, radicada a Luxemburg, i constituïda el 2001 com una societat pantalla sense aparent activitat mercantil. També descriu el paper que va exercir Zaplana en l’entramat: “La investigació ho situa en un nivell de jerarquia superior, tant en la relació a les adjudicacions quan ostentava el càrrec de president, com en relació a la gestió del patrimoni il·lícit aparentment obtingut fruit de les mateixes”.

L’informe exposa que els indicis “evidencien” que Zaplana tenia coneixement i participació en les operatives fraudulentes –segons les seues trobades i reunions amb altres implicats que consten en la seua agenda– i, a més, “hauria sigut un dels beneficiaris econòmics dels actius”. I ho va fer de manera “vetlada i a través de tercers”.

Els investigadors vinculen Zaplana “amb determinades persones en moments concrets i transcendentals en l’operativa general”. Així, considerant un marc temporal que abasta més de 20 anys –des del 1997–, l’anàlisi situa l’expresident del Consell “en una gran quantitat de reunions” que es produeixen amb les persones que, de manera directa i coetània, “estarien participant en l’operativa”: Juan Cotino, Joaquín Miguel Barceló –considerat el seu presumpte testaferro–, Francisco Grau –assessor– o Washington Fernando Belhot –fiduciari a l’Uruguai–.

Els indicis, així mateix, –continua l’UCO– situen Zaplana com un dels beneficis econòmics dels actius. Exposa que tres mercantils –Medlevante, Gesdesarrollos Integrales i Costera del Glorio– van ser destinatàries dels fons que Sedesa va fer arribar a Imision International, i Zaplana era titular –o un d’ells– dels béns titulats per estes empreses.

LA TRAMA AMB IMISION
La societat Imision International, utilitzada com a “vehicle corporatiu”, hauria exercit un paper essencial en la trama com a “element nuclear” per dos motius: hauria sigut instrumentalitzada per a materialitzar el pagament de presumptes comissions pactades en atenció a adjudicacions públiques –abonaments que provenien de Sedesa–; i va servir per a canalitzar fons d’origen opacs –transferències rebudes des d’Andorra–.

Segons el parer de la Policia, també es pretenia amb esta societat ocultar la identitat dels verdaders “titulars” utilitzant fórmules de compravenda de participacions de societats, així com la figura fiduciària.

La persona que administrava la mercantil era Beatriz García Paesa, advocada d’origen espanyol i neboda de l’espia Francisco Paesa. Es va constituir amb un capital de 607.000 euros que va ser abonat en metàl·lic per part de Juan Cotino a García, segons ella va declarar, i es va liquidar el 2011. Es va conformar “de forma vetlada” dins de l’estructura de Sedesa, “atorgant-li participació indirecta en les societats que gestionaven els servicis relacionats amb la ITV i Projectes Eòlics Valencians SA”. Així, va adquirir participacions d’Inversions Imision.

La suma de fons que es van abonar en productes bancaris radicats a Luxemburg i titulats per Imision International ascendeix a 11.209.028 euros, “els quals s’abonen mitjançant transaccions ordenades des d’Espanya i el Principat d’Andorra durant els anys 2005-2009”.

Les ordenades des d’Espanya les va realitzar el grup Sedesa, ascendint a un import de 6,4 milions; i les d’Andorra es van fer per part de dues societats panamenyes: Puncak Services (1,5 milions) i Merceron Investments (3,3), les dues vinculades a Joaquín Miguel Barceló.

En dates pròximes a la constitució d’Imision International, es va produir una reunió entre Zaplana i alguna persona pertanyent a la família Cotino, “possiblement Juan Cotino”. Concretament es va localitzar l’anotació manuscrita “22 h. Cotino” en una de les agendes personals de Zaplana.

ZAPLANA, “TITULAR REAL D’ACTIUS”
L’UCO incorpora en el seu informe un document localitzat en el registre efectuat en el domicili particular de Zaplana, ‘relat de MEDLEVANTE’, que descriu part del procés de tornada dels fons d’Imision –ampliacions de capital en Medlevante– i les inversions que es van escometre o es van projectar. Segons la Policia, el fet que este document es trobara en l’interior del maletí personal de Zaplana “permet entendre el conjunt integral d’evidències que assenyalen a Zaplana com a titular real dels actius d’Imision i, per extensió, de Medlevante”.

També a Zaplana se li relaciona amb una sèrie de transaccions econòmiques i inversions immobiliàries en un document que, “si bé no li nomena, les perquisicions efectuades han permés determinar l’existència d’indicis dels quals s’evidencia que la seua identitat estaria vetlada a través del paper jugat per Joaquín Barceló i Fernando Belhot, aquest últim com a agent fiduciari”.

És Belhot en la seua manifestació judicial qui va atribuir la titularitat de part de les inversions –una sèrie de parcel·les a la Vila Joiosa, dos apartaments en el port d’Altea o la inversió en el port esportiu– a Zaplana.

“Qui tenia un rol protagonista en la presa de decisions era el senyor Zaplana. Amb el temps li vaig consultar si ell tenia alguna cosa per a veure amb eixos actius i ell em reconeix que sí, que tenia, que majoritàriament o en forma contundent li pertanyien. Per la seua exactividad política, la seua funció pública, Zaplana em manifesta que no volia comparéixer o aparéixer com a titular d’eixos actius financers i dels immobles perquè ell havia sigut una persona que havia tingut en el pas una activitat pública molt important com a president de la Comunitat Valenciana entre l’any 95 i el 2000”.

Belhot també va manifestar sobre entregues de diners: “A Zaplana en estos 7-8 anys es van entregar 770.000 euros d’un compte, 615.000 euros de l’altra i 1.040.000 dòlars d’un compte. En total, seria al voltant de 2,3 milions d’euros que se li van entregar al llarg d’estos set anys”.