Mestalla dictarà sentència, però este Valencia CF vol la Copa tot i rebre dos colps durs després de dos córners. Quan més s’empinava el camí cap a la final, el conjunt de Marcelino es va alçar; primer va aparéixer Gameiro traçant un excel·lent desmarcatge abans de regalar-li un gran passe a Cheryshev, que no l’anava a desaprofitar per a anotar de cap el 2-1 final.
No els va semblar suficient, calia barallar fins al final i en el temps afegit, va tornar a aparéixer Gameiro, en aquesta ocasió per a anotar el 2-2 després d’una excel·lent passada de Rodrigo.
Ningú va dir que anava a ser fàcil aconseguir la final de la Copa, sabien que s’anava a patir, però ningú pot donar mai per “mort” a aquest Valencia CF, que es jugarà la classificació per a la gran final a Mestalla, amb tota la seua gent.
Amb la lliçó molt ben apresa abans d’eixir a l’escenari, el Valencia CF va esperar arrere veient com el Reial Betis tocava i tocava la pilota, però allunyat de la zona de perill. L’ordre, la concentració i la sincronització de moviments convertien al conjunt dirigit per Marcelino en un bloc sòlid, esperant triar bé el moment per a llançar l’ordre i eixir a la velocitat de la llum buscant la fique rival.
Quan Dani Parejo va avisar amb un llançament després de rebre de taló la pilota de Rodrigo en una eixida al contraatac, el conjunt verd-i-blanc es va adonar que el Valencia CF anava molt de debò pel partit. Clar en quins moments calia llançar l’atac, en defensa no es volia deixar ni respirar, i quan algun bètic s’atrevia a desafiar a la línia defensiva, Garay o Paulista apareixien per a apagar qualsevol indici de perill. La situació estava sota control, sent molt superiors del minut 15 al 33 de trobada, amb recuperacions ràpides després de pèrdua i tancant al rival.
Va ser ací quan el Valencia CF va fer mèrits suficients per a avançar-se en el marcador, just després que Jaume blocara un llançament llunyà de Canales, obligant a Joel a portar la seua elasticitat a la màxima expressió per a desviar a contrapié una rematada de Rodrigo i un cabezazo de Santi Mina, que va acabar escopint el travesser. Donava gust veure al Valencia CF, valent sobre la gespa.
Però per a estar en una final també cal patir, perquè el cor es va posar en un puny quan Guardat va buscar el gol amb una volea amb la seua esquerra que va eixir llevant-li la pols al pal. Uff! Va tornar el Betis a ensenyorir-se de la pilota, excepte en una gran acció individual de Piccini que va acabar amb un centre que anava enverinant-se al segon pal i que va desviar la saga local a córner. Al Valencia CF li va sobrar l’últim minut del primer temps. No comptava amb el que anava a ocórrer després d’un servei de cantonada que va traure Joaquín en curt per a Canales, que centre llarg al segon pal perquè pentinara Sidnei abans que cabotejara a gol Loren. Però calia alçar-se i seguir.
Colp dur, que es va portar una altra maçada en el minut 53 darrere l’altre servei de cantonada. Joaquín va veure que no hi havia ningú cobrint el primer pal i va sorprendre amb un gol olímpic que va necessitar validar el col·legiat amb el VAR. L’acció va arribar uns minuts després que un nou centre de Piccini el desviara Javi García cap a la seua pròpia porteria que no va entrar de miracle. I es va passar de l’hipotètic 1-1 al 2-0, la qual cosa va portar a Marcelino a moure a l’equip, donant entrada a Gameiro i Kondogbia.
Calia anar cap amunt, però sense encaixar un altre gol que multiplicaria les dificultats en l’objectiu d’estar en la final. Jugar a l’atac amb cap, la que va posar Cheryshev per a rematar el centre de Gameiro després d’un excel·lent desmarcatge, i portar el 2-1 al marcador electrònic. Vamosssss! Ho mereixia el Valencia Cf. I sobre la gespa es demanava cap, però sense renunciar a anotar un altre gol que igualara l’eliminatòria.
La seguretat en cadascun dels moviments que van buscar els dos equips en el primer temps es va ficar en el calaix, el partit es va convertir en un duel elèctric, amb molts espais. Ningú podia garantir que es mantinguera el 2-1 en el mercador! Quina emoció! Aquest Valencia CF mai es rendeix malgrat rebre dos colps durs. A dos minuts per al final, de nou Gameiro es va associar amb Cheryshev, que va enviar la pilota al travesser amb una gran rematada de cap. Quina llàstima! Però el millor encara estava per arribar.
Fins al final cal barallar, i en el temps de descompte, Rodrigo va traçar una mil·limètrica passada perquè Gameiro anotara el 2-2 i li dóna un lleuger avantatge al València CF per a estar en la final. Aquest Valencia CF vol la Copa!
Fitxa tècnica:
Real Betis: Joel Robles, Mandi, Bartra (Javi García, min. 9), Sidnei, Junior (Francis, min. 79), William, Guardado, Canales, Lo Celso, Joaquín © i Loren (Jesé, min. 77).
Valencia CF: Jaume, Piccini, Garay, G. Paulista, Gayà, Coquelin (Kondogbia, min. 57), Parejo, Carlos Soler (Wass, min. 77), Cheryshev, Rodrigo i Santi Mina (Gameiro, min. 57).
Gols: 1-0, min. 44: Loren. 2-0, min. 53: Joaquín. 2-1, min. 69: Cheryshev. 2-2, min. 90+1: Gameiro.
