El Valencia CF va posar punt final a l’actual edició de la Champions League amb una prestigiosa victòria a Mestalla davant el Manchester United per 2-1, en una bonica trobada en el qual va ser superior al seu rival des de l’inici, en el qual va oferir fases de molt bon futbol combinativo i en el qual va demostrar de nou el seu caràcter competitiu en duels d’alta intensitat. Ara toca pensar ja en l’Europa League i a trobar nous i apassionants objectius continentals.
Va ser un duel de novetats com la de Jaume Doménech en la porteria, les de Ruben Vezo i Diakhaby en l’eix de la defensa, les de Bategue en el lateral esquerre i Piccini en el dret, i la de Cheryshev en la banda esquerra. L’objectiu seguia sent el mateix, tancar aquesta primera fase amb una alegria per a l’afició i un colp d’autoestima per als jugadors de cara a la important visita del dissabte a Éibar. I açò va succeir, millor impossible. Triomf valuós i molt merescut davant un dels millors clubs del Vell Continent.
Després d’una arrencada sense cap dominador clar a la cambra d’hora Carlos Soler va encertar de potent tret ras per a marcar l’1-0 i posar per davant al València Cf. Segon tant del canteranoaquesta temporada i segon en Champions. Era un bon regal, unit al fet que els de Marcelino amb prou faenes patien en defensa davant un conservador rival que només creava perill en accions a pilota parada a la recerca de les seues ‘torres’.
Passada la mitja hora de joc Batshuayi no va encertar a rematar de cap un magnífic centre de Piccini quan tots van cantar gol. El belga es lamentava de la seua falta d’encert quan es trobava en una immillorable posició. Poc després Carlos Soler provava els reflexos del meta Sergio Romero en una fase de domini blanquinegro. Parell, després de diverses retallades, va poder augmentar el marcador, però un núvol de cames ho van impedir. El València CF mereixia el segon de la nit per insistència.
Els compassos finals de la primera meitat van ser de notable protagonisme valencianista i amb ocasions clares en l’àrea del United, com la qual va tenir Batshuayi en el minut 43 i el tret del qual es va ser desviat per poc. Va acabar en setge total amb un enemic atrinxerat, defensant-se com podia davant un bloc ambiciós i competitiu al màxim.
Després del descans, amb espectadors encara acomodant-se en el seu seient, el València CFaconseguia el segon gol després d’una indecisió entre Jones i el seu porter i en la qual el defensa va marcar en pròpia porta davant la presència de Batshuayi. Un altre premi merescut a la constància. Però no era tot felicitat, ja que Bategue va haver de ser substituït al no poder aguantar més la tarascada que va rebre de València en el primer temps. Una llàstima per al brau lateral de la Pobla de Vallbona.
El partit no va canviar. Els de Mestalla mantenien la seua vocació ofensiva i no perdien de vista en cap segon l’àrea d’un Manchester United que no arrancava i que es perdia en jugades verticals sense amb prou faenes futbol en la zona de màquines. A més, la saga blanquinegra es mostrava infranquejable. L’afició, per fi, s’estava divertint amb el seu equip que s’havia llevat un pes de les seues botes i oferia una tranquil·litat molt especial.
Ferran Torres se sumava a la festa i molt ràpid va voler ser protagonista amb un potent tret des de fora de l’àrea que es va marxar alt per molt poc. Aqueixa ànsia per marcar més gols va contagiar a la graderia que no va deixar d’animar als seus i d’aplaudir cada acció dels seus pupils. Jaume Doménech, que era un espectador més, va deixar clar en el minut 75 que la seua concentració és màxima i va desviar a córner un zapatazo d’un excompañero, Andreas Pereira, en l’únic remate visitant entre pals de tota la segona meitat.
El millor de la nit va ser, sens dubte, la victòria de valor emocional del València CF davant un dels clubs més potents i poderosos d’Europa, que maquilló la derrota amb un gol de Rashford en el minut 86, triomf que li permet afrontar la imminent Europa League amb molta il·lusió i, sobretot, amb la major de les confiances possibles per a l’important duel d’aquest cap de setmana en Eibar.
Fitxa tècnica
València CF: Jaume Doménech, Piccini, Ruben Vezo, Diakhaby, Bategue (Garay, m. 50), Kondogbia, Parell, Carlos Soler, Cheryshev(Ferran Torres, m. 65), Santi Mina (Rodrigo, m. 68) i Batshuayi.
Manchester United: Sergio Romero, A. València, Jones, Bailly, Rojo (Young, m. 46), Fellaini, Pogba, Mata, Fred (Rashford, m. 57), Pereira i R. Lukaku (Lingard, m. 69)
Gols: 1-0. M. 17: Carlos Soler. 2-0. M. 47: Jones en pròpia porta. 2-1. M. 87: Rashford.
Àrbitre: Georgi Kabakov (Bulgària). Va amonestar a Bategue del València CF, i a València, Bailly i Rashford del Manchester United.
Incidències: Sisè i últim partit de la Fase de Grups de la Champions League, disputat aquest dimecres a les 21 hores a Mestalla davant 36.544 espectadors. El president de la UEFA Aleksander Ceferin i Luis Rubiales, president de la Real Federació Espanyola de Futbol, en les graderies del coliseu valencianista.
