Encara que molta gent, principalment els més majors, puguen recordar perquè es va construir l’ermita, mai està de mes recordar en estes dates i amb l’arribada del nostre benvolgut patró, els orígens de la tradició i fundació de l’ermita de Sant Antoni.
Segons conta la llegenda i la tradició popular, l’ermita es va construir per una promesa que el poble li va fer al sant durant una epidèmia de pesta molt forta i de gran mortaldat en tota la comarca. En aquell temps ací, en Alèdua, Catadau i Alfarp sols hi havia població musulmana, mentre que en Llombai cohabitaven musulmans i cristians vells. Per dit motiu, davant la violència de l’epidèmia, ja que poble per poble anava morint la gent a desenes, els cristians van fer un prec al cel i van dir: –Pare sant Antoni, si ens salves el farem una ermita!!!! – i com el sant “els va protegir” i la població cristiana es va salvar, compliren la promesa i li construïren l’ermita.
Ara bé, encara que no se sap la data exacta de construcció, si que sabem que l’edifici és anterior a l’any 1508, ja que en eixe any ja consta la sèquia i el camí de sant Antoni en els documents trobats per D.Vicente Bisbal Del Valle. Atenent-nos a aquesta informació tan antiga i mirant en un compendi sobre les pestes valencianes, m’atreviria a senyalar que tal vegada la pesta on els llombains s’aclamaren al sant seria la de l’any 1490, ja que com ens relata un manuscrit, aquesta epidèmia va ser molt forta en València, puix “llegaron algunos días á ser 150 los finados. Y comunicóse esta peste al Reyno”. Per açò, i atenent a que per este temps ja vivien unes 20 o 25 famílies de cristians en Llombai, començarien a edificar l’ermita encara que en els primers temps seria molt menuda (no obstant açò, també podria ser una epidèmia anterior, qui sap!!).
Però per què el poble s’aclamà a Sant Antoni i no a altre sant? Bo, segons m’ha contat Enrique Garcia Diranzo, més conegut com Enrique “el Simplet” (90 anys), els “vells d’antes” contaven que un home llaurant allí en la lloma prop del poble, es va trobar una imatge d’un sant… i com no sabia qui era ni que era, va anar fins al rector (de l’antiga parròquia dels Sants Joans, la qual existia des de l’any 1329) i este va senyalar que era Sant Antoni. Per tant, i si atenem a aquesta altra llegenda, seria per eixe motiu pel que els cristians llombains davant l’epidèmia de pesta s’encomanaren a eixe sant que havia eixit allí en la lloma i no a un altre, quedant així la relació de Sant Antoni i la població… i sent el motiu pel qual allí en eixa lloma van edificar la seua primitiva ermita (que NO és la que nosaltres coneixem hui, ja que l’actual ermita, la van construir, ampliant-la sobre l’antiga, en l’any 1681).
Des de la seua posició i la seua ermita, Sant Antoni mira i cuida a tots els habitants del Marquesat des de temps immemorials. En resum, ací queda contada la tradició popular dels orígens i la llegenda que s’ha conservat. A partir d’aci, que cada persona pense el que considere.
VISCA EL PARE SANT ANTONI!!!
VISCA EL NOSTRE PATRÓ!!
VISCA EL NOSTRE AGÜELET!!!
