Mentre este dissabte Ciudadanos es reuneix a Madrid per marcar pautes i a la Comunitat valenciana, Toni Cantó ja ha buscat recolzament a les ‘altes esferes’, després de demanar caps per depurar responsabilitats pels catastròfics resultats dels últims comicis, Actualitat Valenciana descobreix, amb el testimoni d’un exmilitant, el funcionament de portes endins d’un partit “sense control intern” i que “s’entera d’amb qui governen els seus militants en xicotets municipis per casualitat, perquè no s’assabenten de res!”, tal com explica l’exregidor de Ciudadanos a Algemesí, Edgar Bresó.
Un regidor que ha estat qualificat de “trànsfuga”, a qui se li qüestiona si va dimitir o el
partit el va expulsar i que s’ha convertit en un clar objectiu per la formació local de Compromís, ja que gràcies al fet que donara suport a un govern d’acord entre PSPV i EU, després de les últimes eleccions municipals, va deixar fora del govern a Compromís. Amb tot, i encara amb molts interrogants a l’àmbit municipal respecte a quina és la seua situació i què és el que li pertoca d’ençà que deixara de ser membre de C’s, este exmilitant de la formació taronja ha vist “amb desengany” com el partit on es va afiliar “per fer coses pel meu poble”, com comenta, “està ple d’incompetents”, afegeix.
De fet, explica com setmanes després de l’oferiment de distintes àrees, per part de l’alcaldessa, i una vegada comunicat al partit, segons assegura, Ciudadanos es posava ‘les mans al cap’ i un Toni Cantó que “durant dies no havia contestat a cap dels meus missatges” li responia, a posteriori amb un concís “¡Esto no puede ser!”.
– Sr. Bresó, Per què entre en Ciutadanos? “Abans d’estudiar psicologia jo vaig estudiar Filosofia i a mi m’ha agradat molt debatre i he estat molt interessat en tot el que té a veure amb la dialèctica, el canvi social. Jo tinc molta vocació per la meua feina, soc docent però arriba un moment en què decidisc que la meua tasca social ha tocat sostre. Pe això decidisc començar a formar-me”.
“Després per curiositat , a través d’una amistat, comence a informar-me. Jo em considere una persona lliberal, considere que el motor d’un país és l’economia, que la millor política social és donar-li recursos a les persones i crec que això m’etiqueta molt bé en la filosofia que tenia Ciudadanos, un partit de centre esquerra i comence a aprendre i una vegada que jo tinc certa experiència el 2018 comence el projecte en el meu poble”.
-Sr. Bresó, ha dit que vosté, va entrar en un partit de centreesquerra? “…..A veure, al consell de 2017 es decideix virar a la Dreta, però en aquell moment, jo no m’afilie a un partit de dretes, m’afilie a un partit que és de centre i on crec que puc aportar, perquè tinc molta creativitat i vull fer política al meu poble. El que passa és que quan a partir del 2017 Ciudadanos comence a escorar-se a la Dreta, moltes persones pensàvem en xicotets grups que això no és d’on s’havia partit i en principi diem això és una etiqueta i no és greu però dia rere dia es pareix menys al que era.
“Nosaltres havíem d’haver-nos tirat cap a l’esquerra, però el motiu menys important de
què jo no estiga en el partit no és la ideologia, el problema principal és la gestió. És l’autoritarisme absolut de líders que no tenen cap poder legítim, de llistes d’amiguisme i de popularitat i això té poc a veure amb el que jo volia construir.
En l’àmbit provincial és un desastre, en el 2019, en algunes localitats no van saber ni enviar les paperetes i a l’àmbit de la Comunitat…” –Bresó deixa la frase enlaire-“…. i exemples com eixos , persones que comparteixen càrrecs en organismes i no saben ni el que estan fent”.
“Tots eixos errors són d’un partit que no funciona bé. Quan qui està al front diu ací es fa el que es fa perquè ho dic jo, no es pot negociar. Estos partits es fan amb titelles, persones que no tenen personalitat pròpia que simplement diuen el que diu el de dalt i per això jo decidisc”. -afirma contundent i convençut-
-Per tant, se’n va per això? “Deixe d’estar com afiliat a Cs per desavinences en el partit i perquè jo prioritze la meua tasca com a regidor a la meua tasca com a militant. Al Sr. Toni Cantó no li pareixia bé que jo portara eixes regidories d’Algemesi que m’havia oferit l’alcaldessa perquè hi havia dos regidors d’esquerra Unida”.
“Però perquè la gent es puga fer una idea de com funciona eixe partit, ells ‘ni s’enteraren‘ de què jo estava ací perquè jo intente contactar quan contacta l’alcaldessa del meu poble en mi, Marta Trenzano i no em contesten!!!”-explica indignat- I el més fort és que a mi em demanen un informe on explique tot perquè resulta que he de contractar un assessor, “porque tu estás en el gobierno“, em diuen des del partit, i és després de la contractació quan miren qui hi ha governant a Algemesí!!! -exclama- “Són uns incompetents, jo pensava que Ciutadans era un altre tipus de partit i amb un altre nivell”, afegeix.
Com se sent, després de tot el que ha passat? “Em sent decebut perquè jo tenia intenció de poder crear una agrupació ací potent, però al mateix temps jo no deixe de ser empíric i al final el que em diuen quan jo isc al carrer el que jo veig en la cara de la gent és molt més positiu que el que veia abans. La gent em diu Adéu, ara...És a dir, la gent inclús em dona consells, em tenen confiança.”
-Es penedeix de la decisió? “Ha sigut la decisió més encertada dels últims anys, ara sí que em trobe bé i amb ganes de fer coses. No et mentiré, assoles , és molt complicat, A escala emocional, jo em sent segur, però el futur se’m fa més incert encara al mateix temps he fet el que crec que devia!”
-Ha dit que la gent ara li diu Adéu, què passa?, que en un poble com Algemesí es va trobar amb gent que li va deixar d’adreçar la paraula, en entrar en política? “….A veure…no és que ningú em deixara de saludar. Jo mai m’he considerat una persona extrema en cap sentit, he tractat de ser prou equànime, m’han caigut molts prejudicis, he viatjat molt per més de 50 països però quan tu et fiques una etiqueta això et complique la vida, el problema és que en un poble en el qual a la gent li costa molt fer el pas, molts el que no volen és que els etiqueten per parlar en uns o en altres. Un exemple, quan vaig començar el projecte a Algemesí, i anava buscant els coneguts i els que creia que podien ser afins, la frase era “a mi em tens per al que tu vulgues però jo no vull anar en la llista de ciutadans” i això ara m’hi ha canviat!”
:
