Els riders de València guanyen la primera demanda col·lectiva contra Deliveroo que afecta tota la plantilla de la ciutat

La sentència reconeix el "caràcter laboral" dels repartidors amb l'empresa, que haurà de liquidar les seues quotes a la Seguretat Social

Els ‘riders’ de València han guanyat la primera demanda col·lectiva contra Roodfoods Spain SL, titular de la plataforma digital Deliveroo, a Espanya que afecta tota la plantilla en una ciutat, en una sentència que reconeix la “relació de caràcter laboral” dels repartidors de menjar a domicili amb l’empresa i que obliga la companyia a abonar les quotes corresponents a la Seguretat Social per cada treballador, de 2017, any en el qual es va interposar la demanda, i que ascendeixen a més de 160.000 euros.

Així s’arreplega en la sentència del Jutjat social número 5 de València, que Deliveroo ja ha anunciat que recorrerà, però que han celebrat com una “gran victòria” des de la plataforma ‘Riders x Drets’ i Intersindical Valenciana, part activa en la defensa dels 38 treballadors adherits a la demanda, encara que al juí es van presentar fins a 44, d’un total de 97, als qui també aconsegueix la decisió judicial.

Des d’Intersindical, Marco Llerena ha valorat que la sentència entra en el “fons de la qüestió”, açò és, que aquests repartidors són en realitat falsos autònoms, ja que assenyala “claríssimament” la “dependència” d’aquests treballadors amb l’aplicació (app) de l’empresa, que és la que organitza les liquidacions, la facturació o els clients.

Per la seua banda, el portaveu de ‘Riders x Drets’, Carlos Iglesias, ha volgut dedicar aquesta “victòria” a tots aquells que en 2017, quan els repartidors valencians van convocar la seua primera vaga, els deien que estaven “bojos”, que “com anaven a lluitar contra un gegant com Deliveroo” i que “no anava a arribar a res”.

“Al final la justícia ens ha donat la raó. Les vagues sí que serveixen per a alguna cosa. Hem de lluitar pels nostres drets i no solament pels dels riders, perquè es compleix l’Estatut de tots els Treballadors”, ha reivindicat.

“Ara, –ha continuat– podem dir que la nostra relació laboral són fets provats”. Segons Iglesias, la relació mercantil pot ser “perversa, i fins i tot mortal”, ha advertit, ja que fomenten un “sistema pervers que premia la temeritat en la conducció” perquè els riders siguen “més ràpids a tota cosa”.

En aquest sentit ha fet una crida també perquè es faça alguna cosa en matèria de riscos laborals. Els accidents en carretera van a més, “ens estan matant”, ha assegurat. A més, ha instat la companyia a asseure’s en una taula de negociació per a “parlar d’un conveni digne”.

Per al portaveu de ‘Riders x Drets’ aquesta sentència és només el “primer pas” i a partir d’aquest reconeixement de la “laboralitat”, van a estudiar què noves accions legals emprendre, des d’una nova demanda col·lectiva pels anys 2018 i 2019 fins a demanar “responsabilitats penals”, ha avançat.

Iglesias ha demanat a Deliveroo que “no obstaculitze més l’acció de la justícia”, que reconega el caràcter laboral que assenyala la sentència i “revise totes les seues relacions contractuals”, perquè “no siguem nosaltres els que paguem la quota d’autònoms, l’IRPF, l’IVA… fins a portar-nos a una situació de misèria absoluta”, ha lamentat.

El portaveu de ‘Riders x Drets’ ha volgut també llançar un missatge a tots els repartidors –no solament de Deliveroo– per a dir-los que “no estan sols, podem lluitar pels drets”, ha manifestat.

I és que segons ha alertat, en aquest model de repartiment, que també està aconseguint al sector del menjar tradicional, els riders paguen les conseqüències d’un “capitalisme salvatge” on “el problema és la desregulació de tot el mercat laboral” que obliga el treball a preu fet”, una cosa que és “il·legal” a Espanya a més d'”inhumà”, ha censurat.

En aquest sentit, Iglesias ha criticat el rànquing de valoració òptima de la companyia, que argumenta que “no penalitza sinó que premia” els repartidors, i en el qual es valora ser més ràpid, tindre bona valoració dels clients, donar disponibilitat en hores pic” i “es poden rebutjar comandes però aleshores et poden donar menys demanats per a la següent setmana”.

FETS PROVATS

En la seua resolució, el Jutjat social número 5 de València estima la demanda de procediment d’ofici interposada per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) contra Roodfoods Spain SL (Deliveroo).

La sentència declara provat que la Inspecció de Treball de València va alçar al desembre de 2017 a Roodfoods Spain SL un acta de liquidació de quotes a la Seguretat Social després d’apreciar una “infracció legal” en el fet que eixos repartidors hagueren prestat servici sense haver sigut donats d’alta en el règim general com a treballadors per compte d’altri.

L’empresa va impugnar l’acta amb l’argument que la relació que li unia als riders era de “caràcter mercantil”, per la qual cosa la TGSS va presentar una demanda de procediment d’ofici i el juí es va celebrar el passat 25 de febrer, recorda el Tribunal Superior de Justícia (TSJV) en un comunicat.

Segons ha dictaminat ara el jutjat, “els verdaders mitjans de producció en aquesta activitat no són la bicicleta i el mòbil que el repartidor o ‘rider’ usa, sinó la plataforma digital d’emparellament d’oferta i demanda propietat de l’empresa, en la qual han de donar-se d’alta restaurants, consumidors i repartidors o ‘riders’, i al marge de la qual no és factible la prestació del servici”.

És precisament el “suport tècnic” utilitzat per aquest tipus de plataformes la raó del seu “èxit”, igual que l'”explotació d’una marca, en aquest cas Deliveroo, que es publicita en xarxes socials i en la solvència de les quals i eficàcia confien restaurants i clients”.

Els ‘riders’ han de per tant integrar-se en aquesta plataforma i instal·lar l’aplicació en el seu telèfon mòbil, però també han de “seguir les instruccions de l’empresa, que com a resulta dels fets provats, en el període contemplat, han sigut reiterades”, afig.

Així, al juny de 2016, la mercantil va realitzar “verdaders processos formatius amb entrevistes, sessions formatives amb vídeos i correus amb indicacions”. Posteriorment, va dur a terme “anuncis de noves condicions, cridades a l’ordre, convocatòries de reunions i fins i tot cessaments, integrant l’exercici de poder directiu en el sentit més tradicional del concepte”.

A més, és l’empresa l'”única posseïdora de la informació necessària per al maneig del sistema de negoci”, mentre que els repartidors “presten els seus servicis personals, inserits en l’organització empresarial a la qual pertanyen els mitjans de producció, la plataforma digital de Deliveroo, conforme als criteris i repartiments que la mateixa estableix i assigna”, subratlla la sentència.

DELIVEROO ANUNCIA RECURS

Deliveroo, per la seua banda, ha anunciat en un comunicat que recorrerà la sentència de València –davant la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV)–, per considerar que “no reflecteix la forma en la qual els riders col·laboren amb la companyia”.

Segons argumenta, l’empresa “col·labora amb riders autònoms, ja que és aquest tipus de treball el que els permet tindre la flexibilitat i el control que ells volen. Com a autònoms, els riders poden triar si volen treballar o no, així com quan, quant i amb qui fer-ho”.

ValenciàEspañol