Perquè hi ha tanta devoció a Sant Blai en la Comunitat Valenciana?

'Sant Blai gloriós, cura'm la gola i lleva'm la tos'.

PublicitatAVL


La primera setmana de febrer és pràcticament l’Equador de l’hivern: baixes temperatures, la humitat penetrant i els refredats són molt comuns en els valencians en aquestes dates. En una època on no hi havia lizipaína ni antibiòtics per a la tos, el sant protector dels mals de gola estava entre els favorits dels devots de mulittud de localitats.

Albal, Torrent, Bocairent, Borriana, Benaguasil, Chella, Gestalgar, Jalance, Alpuente, Montaverner, Potries, Sempere, Teresa de Cofrentes, Sagunt, València i Ràfol de Salem son algunes de les localitats on se celebra amb especial fervor a este sant i a més se manté la costum d’entregar el ‘porrat’ (cacaus i tramussos), en Borriana se instal·la la tradicional Font del Vi, font centenària de la qual raja al llarg del matí del 3 de febrer va vindre en abundància amb el qual s’obsequia a quants s’acosten fins als voltants de l’ermita a la qual dóna nom el sant.

PublicitatRovira  

En localitats com Torrent des de 1606 se couen els ‘sanblaiets’: un dolç típic elaborat a base de farina, oli, cassalla, i sucre i que porta estampada la imatge del sant, en Benaguasil i altres pobles del Camp del Túria són coneguts com a ‘blaietes’ . Un panellet amb oli i herbes.

Història

Segons les actes (tardanes i probablement falses) del seu martiri (316 pel governador Agrícola de Capadòcia, durant el regnat de Licini I), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat. La seua santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d’un nen que s’havia escanyat amb una espina de peix i que la seua mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l’advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l’amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.

El seu culte es va estendre per Europa als segles XI i XII, essent un dels Catorze sants auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu “Sant Blai gloriós, lleva’m la tos”, amb variants) i en este dia és costum la benedicció d’aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, coques i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l’hivern: “Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut” o el refrany castellà “Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves”.

Altres tradicions

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu “San Blai gloriós, lleva’m la tos”, amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d’aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com a la Candelaria, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l’hivern: “Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut” o el refrany castellà “Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves”.

A Estivella (el Camp de Morvedre) és patró de l’hivern del municipi des del segle XVIII. El dia 3 de febrer se celebra la missa major organitzada per la comissió de festes. En acabar els festers i les festeres repartixen les coquetes de Sant Blai beneïdes entre les persones assistents i es besa la relíquia del sant. Posteriorment es beneïxen les calderes a la plaça de la Constitució. De vesprada es realitza la processó. Les coquetes no sols les fan els forns sinó moltes famílies de la localitat. El dia anterior a la festa els fidels les porten a beneir en la missa de la Candelera.

A Potries (La Safor) es patró del municipi, El dia 3 de febrer es celebra una de les festes que més arrelament i acceptació popular té en la comarca. Es tracta del tradicional Porrat de Sant Blai. Aquesta romeria s’ha convertit en un punt de trobada amb una important oferta de caràcter cultural i festiu, fent-se extensiva a la primera quinzena del mes. La tradició imposa que els fidels que acudixen a l’església parroquial i es passen la relíquia del sant per la gola, complint així amb el ritual de purificació i protecció enfront de les malalties.

A Bocairent (Vall d’Albaida) el veneren com a patró des del 1632, quan el poble patí una epidèmia de diftèria.[2] Des de l’1 fins al 6 de febrer s’hi celebren les festes de Moros i Cristians.

Al barri de Russafa de la ciutat de València se celebra el dia 3 de febrer, ja que Sant Blai és patró del barri. S’hi formen llargues cues per a venerar el sant i comprar les típiques galetes de Sant Blai. Sobre les 17h una processó recorre els carrers pròxims a l’església.

És patró d’Altea (Alacant) on en el seu honor se celebren les festes de moros i cristians, sent l’últim cap de setmana de setembre, però el cap de setmana més proper al 3 de febrer se celebra el mig any fester.

L’Ermita de Sant Blai a Pedreguer (Marina Alta): Del segle xviii però reconstruïda recentment per culpa d’un incendi, en aquesta ermita se celebra el 3 de febrer el Porrat en les festes de Sant Blai, on es troben moltes paradetes en què es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes.

A Torrent (l’Horta) es fa la Fira del Porrat (amb parades de nous, ametlles, quicos, cacau, castanyes…). També hi fan festa a Albal, l’Alcúdia, Estivella, Llaurí, la Pobla del Duc, Potries i Sueca.

A Alginet (Ribera Alta del Xúquer), el dia de sant Blai és el dia del rotllo, un dolç elaborat amb farina, sucre, ous i oli, al qual s’afegeix sagí (o ametlla, taronja, carabassa, anís, mistela); també n’hi ha de carats, amb merenga o xocolata. Antigament se’n feien d’escaldats, i també del sequillo, uns panellets en forma de rosca o llarguera.

A Benidorm, pel dia de Sant Blai és típic prendre un dolç anomenat Bollo de Sant Blai, una coca compacta feta de farina de dacsa, ametla mòlta, sucre, llima i canyella, que en cap altre lloc dels voltants s’hi troba. Antigament era festivitat per fer berenar este dolç però actualment no s’hi fa.