El Levante es retroba amb el triomf i enfonsa una mica més a l’Athletic (3-0)

Hi ha partits que poden canviar d'arrel en un instant. Alguna cosa semblant va succeir en el duel que va enfrontar al Levante i a l'Athletic Club en l'Estadi Ciutat de València.

Hi ha partits que poden canviar d’arrel en un instant. Alguna cosa semblant va succeir en el duel que va enfrontar al Levante i a l’Athletic Club en l’Estadi Ciutat de València.

En perspectiva, la diana protagonitzada per Chema en la primera meitat va mutar el semblant d’un xoc de govern incert fins a aqueix moment. Restava un vast oceà per creuar.

En aqueixa fase de la trobada potser fóra difícil de preveure, però l’esquadra del nord ja no va donar símptomes de recuperació durant el segon capítol del joc. El colp, en forma de diana vencedora, va resultar letal, si es añaliza el desenvolupament de la confrontació des d’una certa llunyania. El grup que prepara Berizzo va purgar penes en la represa. L’equip no va trobar els mecanismes per a tornar al combat i oposar resistència.

Al Levante li va succeir una tendència antagònica. El gol del defensor va dimensionar l’autoestima del bloc granota. La seua efervescenia va ser màxima en aqueix període de l’enfrontament. El Levante es va expressar amb voracitat i amb contundència ampliant els marges del marcador.

No va haver-hi més misteris en una trobada que es temia per la facilitat de l’Athletic per a pescar en el coliseu de Orriols. Ni més històries. El fet potser vaig ressaltar, si no hi ha altre remei, la disparitat d’emocions que marquen l’esdevenir de dues entitats allunyades en l’univers de la Lliga Santander. La vida, en l’ecosistema de la Primera Divisió, pot ser una experiència meravellosa o un autèntic malson, encara que no cal dorgmatizar en clau blaugrana per més que la taula situe a l’esquadra granota en el sisè esglaó.

La competició de lliga està repleta de dificultats i solament els més resistents suporten la seua complexitat. La veritat és que el triomf és reparador. I els aspectes s’entrellacen. Els tres punts tanquen una ratxa de tres partits sense conjugar amb la victòria i dimensionen al Levante en la classificació general.

Hi ha més indicatius en termes numèrics que accentuar. El Levante supera la frontera dels vint punts. És potser una victòria que pot significar mitja permanència. I no caldria menysprear els components anímics i mentals. El col·lectiu es va donar un xut d’estima. Cal omplir el dipòsit d’energia a la vista de les següents confrontacions enfront del Lugo, Eibar, Barcelona i Raig abans de tancar l’any. Hi ha fe i lleialtat en les botes de Campaña. No sembla una afirmació desmesurada a partir de l’influx del migcampista en el joc del grup levantinista. És una boia en la línia de mitjans.

Hi ha fe per la capacitat que presenta per a imaginar i lleialtat per a no infringir les lleis del futbol. La unió d’aqueixes dues variables confereix personalitat i caràcter a un futbolista determinant. El seu creixement sembla il·limitat des que va començar a defensar l’elàstica blaugrana en el curs 2016-2017. És evident que Campaña ha trobat l’espai perfecte per a expressar-se amb la pilota imantada als peus. I ha trobat en Bardhi a un soci amb qui coaligarse.

El partit no va ser senzill, malgrat la seua evolució final. Els primers minuts es van convertir en una declaració d’intencions. L’Athletic volia manar des de la tinença de l’esfèric en propietat, mentre que el Levante no menyspreava projectar-se a través del contraatac. La pilota rondava per les rodalies de Oier, encara que hi havia bales de salva en les botes dels atacants blanc-i-vermells. Tot va canviar amb l’aparició estel·lar de Chema.

El zaguero es va posar la disfressa de davanter per a rebañar un rebutge a l’interior de l’àrea de l’Athletic. No va haver-hi millor manera de posar punt i final al primer acte. Amb l’Athletic immobilitzat, Jason va córrer la banda per a preludiar la segona diana. El Levante pot ser letal al contraatac. Se sent còmode amb metres i espai per colonitzar. Campaña va arreplegar un rebutge després d’un tret de Morales. Els dos jugadors van prologar el tercer gol de Roger. El Pistoler va seguir amb atenció una acció que va nàixer en les botes de Morales. No obstant açò, va ser Campanya l’encarregat de filtrar un servei guanyador que dimensiona al Llevant en la classificació en la elite i empetiteix a l’Athletic.

Levante UD: Oier, Rober Pier, Chema, Cabaco, Jason, Campaña, Bardhi, Morales (Mayoral, min88), Toño, Rochina (Vukcevic, min 67) i Roger (Boateng, min 71)

Athletic Club: Herrerín, Nuñez, Nolaskoain, Martínez, De Marcos, Sant josé, Beñat (Raúl García, min 70), Muniain, Ganea (Susaeta, min50), Willians i Aduriz (Capa, min 77)

Àrbitre: Jaime Latre. Va amonestar amb groga a Campaña, Rochina, Roger, Muniain, Nuñez i Martínez. Va expulsar a Nolaskoain.

Gols: 1-0. M. 45 Chema. 2-0. Min 59. Campaña. 3-0. Min 69. Roger.