Confessa que des de ja dos anys, els voltants del castell, s’han convertit en un dels seus espais preferits. “És un lloc que té molta força!“, apuntaconvençut. Coneixedor de la responsabilitat
que implica mantenir viu un municipi de 500 habitants, tal vegada des d’allí, a més de 1000 metres d’altitud sobre el nivell del mar, pot veure millor un futur pel qual s’alça i treballa cada dia amb forces i pel que aposta a l’àmbit polític i personal.
Victor Fabregat, l’alcalde Culla, hi ha aconseguit una de les seues dues principals apostes: fer que el seu poble “entre en el privilegiat grup de ‘Los pueblos más bonitos de España’. Enclavament privilegiat del Maestrat d’incomparable riquesa històrica i cultural, el primer edil del municipi, “i també els qui van començar la feina abans”, –reconeix amb humilitat- ha fet tot el que ha estat al seu abast perquè Culla poguera complir els exigents requisits d’esta marca única de qualitat, que fa una setmana feia públics els noms dels 15 nous municipis que se sumen al rànquing.
-Sr. Fabregat, quina repercussió tindrà per a Culla formar part d’este ‘exclusiu’ club?
“Té una repercussió en dos vessants, d’una part la identitària, que és molt important. Ara, qualsevol veí pot sentir eixe orgull de saber que viu en un municipi que és considerat un dels llocs més bonics de tota Espanya i d’altra part, es tracta d’un reconeixement… d’un premi que suposa un esforç, que suposa hem estat treballant per solucionar eixes deficiències, per complir el que es demanava i no teníem….i hem anat fent les coses per poder entrar en eixe rànquing. Temes com l’horari de l’oficina de turisme, que ara està oberta tot l’any o com les obres de parcs, i com moltes altres coses que s’han anat fent per poder aconseguir açò!” -comenta amb satisfacció-.
-I com es veurà reflectit tot eixe treball de cara a Culla? “Mire, cada any fan més de 100 auditories i només entre un 10 i un 20 per cent dels pobles aconsegueixen passar-les, nosaltres hem aconseguit superar-la. Estem en un cub molt elitista i aprofitarem els 
recursos patrimonials per aconseguir els objectius que ens podem plantejar. També perquè tots estiguen orgullosos i una vegada fet, això a la part econòmica vol dir que en augmentar el reconeixement per estar en este rànquing el turisme que podem rebre, la promoció del municipi de cara a les persones que ens visiten ja no únicament serà de persones de la província o de la Comunitat. Se’ns donarà a conèixer fóra, a un altre àmbit i això, evidentment tindrà una repercussió econòmica”.
“Ara som dels principals destins turístics d’interior al turisme autonòmic i provincial, i ara se’ns obri també a un altre tipus de turisme i això pot ser també un element clar per lluitar contra la despoblació”.
-Això vol dir que es veuen noves oportunitats per a quedar-se o per a treballar arran de fets com este,? “…. Ara la gent veu oportunitat de treball en Culla! Inclús s’està veient com fins i tot hi ha gent jove que està començant,... que és una generació que té ara de 20 a 30 anys, que s’ho està plantejant! –cometa amb entusiasme- “D’una banda per temes com l’agricultura, la ramaderia o el cultiu de la tòfona i d’altra de cara a estudis vinculats al sector de turisme…i de veritat que s’ho estan plantejant! Tant pel sector serveis com inclús també pel sector primari!”
-Però a més d’estes iniciatives, fan falta també altres apostes de fora… “Mire, ara hi ha una empresa tecnològica, Ruralcom, que s’instal·larà ací i crearà entre 15 i 20 llocs de treball en matèria tecnològica. Fa poc, un despatx d’arquitectes, també s’hi ha instal·lat ací i estem tractant que les empreses vinguen….de què es generen alternatives!!
-I supose que a tot açò, en un indret tan privilegiat com està ubicada Culla, també el tema del medi ambient i la sensibilització per la sostenibilitat, pot ser un altre factor que jugue a favor seu, no? “Bé,...sí, clar,.… tot això també és cert, jo hi ha vegades que quan puge a dalt de tot i veig els núvols, des d’ací el que es veu, és com una boira com de nuvolat però que és de pol·lució, i es veue tapant-ho tot, això és cert però també cal dir que al final tot influix. Les línies es creuen totes i són metamòrfiques. Hi ha múltiples factors que poden fer que una empresa o algú ens trie per ubicar-se!”
-Amb tot açò, i conscient com n’és de la realitat de Culla, quin seria un dels seus objectius? “Ara mateix, aconseguir mantenir la població serie un èxit perquè tots l’estan perdent. Bé, clar, nosaltres no ens mirem en altres municipis com Peníscola o Vilafamés o Morella però pobles d’ací al voltant amb característiques similars quant a població i el reconeixement de ‘Pueblos más bonitos de España‘, com Rubielos de Mora, són pobles que hi han aconseguit mantenir la població, o inclús fer que xicotetes industries es fixen en ells perquè eixe nom, eixa singularitat ja els dóna un valor afegit!…..Però, el primer pas és mantenir la població….i a poc a poc fer-ho atractiu perquè alguna indústria s’hi fixe. I en el tema polític, seguir treballant, perquè això és una carrera de relleus!
-Parlant del tema polític, eixe objectiu que s’ha marcat la Diputació de la lluita contra el despoblament, creu que s’està notant d’alguna manera? “És difícil que es note perquè el pressupost és molt xicotet i les polítiques de despoblaments han de vindre d’un altre nivell, per exemple baixant l’Ibi o ajudant els xiquets a què vagen a estudiar…. La Diputació tampoc pot fer moltes coses amb eixe pressupost però sí que caldria plantejar-se altres coses per exemple a l’àmbit autonòmic. Una política discriminatòria de cara als xicotets municipis per exemple però ha això ha de ser des de la Generalitat!”
“Per exemple..! -Víctor adapta un to pedagògic i explicatiu per poder exemplificar- “…Hi ha
algunes mesures que econòmicament no tindrien cap cost i ens podrien facilitar molt les coses. Per exemple, si a l’hora de demanar permisos per obrir una empresa, una explotació,....tots els trams del món rural no tingueren la mateixa via administrativa que altres poblacions més grans, més conegudes, més importants...tal vegada si s’agilitzaren més les coses, algunes empreses decidirien, precisament per eixa facilitat instal·lar-se en altres llocs. És a dir, que també en la legislació hauria d’aplicar una discriminació positiva de manera que se facilitara la implantació del teixit empresarial, que al cap i a la fi és igualar-nos, ja que estem en desavantatge en molts altres aspectes!”
-I què creu que és el més important o urgent que fa falta per part de les administracions, competents en cada cas? “Els que sí que s’ha de fer és ficar diners a les polítiques socials, i una part haurien d’anar al món rural. Simplement en aspectes com afavorir accessos d’infraestructures per evitar eixe aïllament tecnològic perquè cal donar les mateixes oportunitats a tots!. Cal fer un canvi social, en molts aspectes. La recerca d’una qualitat de vida al final pot ser una oportunitat per oferir millors condicions però això passa també, no únicament per respirar un aire més sa sinó per aconseguir tindre els mateixos serveis. Quan això s’equipare, és probable que esta tessitura torne i moltes coses puguen canviar”.
-Per últim, Sr. Fabregat, com celebraran en Culla està entrada en la llista de
‘Los pueblos más bonitos’ este any nou i què demana pel seu poble l’any 2020? -Somriu- “Doncs, no ho sé la nit de cap d’any si ho celebrarem, després sí que farem la presentació en un acte més institucional….però sí que és cert que després de l’última de les dotze campanades passarem a ser un dels pobles més bonics d’Espanya. Jo, el principal desig és que això es plasme en un augment del turisme , que siga sostenible i alguna administració se sume i s’ajusta les obres de recuperació del castell de Culla, els ‘arreglos‘ dels camins rurals, i la il·luminació de les zones dels masos!”
Esta publicació està disponible en :
Valencià
